Tenim tantes raons per queixar-nos, indignar-nos i excloure’ns del nostre sistema de partits! Per falta de resolució dels conflictes socials, econòmics, territorials, i per aquesta xacra que tot ho malmet: la corrupció i la manipulació. Tinc la sensació que vivim en un bucle de confusió amb capes superposades de problemes. Una confusió alimentada per tactismes que no miren ni el conjunt del comú, ni les conseqüències d’un futur proper. I un dels riscos actuals són aquells que pesquen en la confusió: populismes, poders fàctics…
Alguna vegada no heu rebut missatges sobre el desprestigi de la classe política? Informacions sobre privilegis de diputats i diputades, sovint no del tot certes, i comparatives diverses. Missatges així no són innocents, formen part d’una campanya soterrada contra la Política.
Hi ha poders als que no interessa la Política, precisament perquè és l’únic instrument per posar límits als abusos de poder i a la vulnerabilitat dels drets socials, és el mecanisme de gestió dels interessos comuns. Es comença amb el desprestigi, per continuar qüestionant. Calen tants polítics? Per a què serveixen els partits? Per què votar? Per què defensar el que és públic? Hem viscut per sobre de les nostres possibilitats?
Millor menys Estat i més individu… i així, una cadena que intenta calar en l’imaginari col·lectiu. I ja sabem qui perd i qui guanya en aquestes circumstàncies. Malament anem quan la política deixa de ser útil als ulls de la ciutadania. En política necessitem quelcom que ens orienti i ens situï per sobre de la confusió , és una de les seves utilitats.
Se m’acut alguns elements que ho fan possible, com la reflexió, la comprensió de les diferents realitats, la deliberació i el debat públic, el diàleg i la negociació. Per tot plegat, exigim, denunciem, el que calgui, però compte amb ajudar als que volen el desprestigi de la política en benefici propi.
