Gràcies a una amiga comuna que ens va presentar i va estimular el nostre diàleg, he mantingut un petit debat amb el pensador francès André Senik entorn al seu llibre, Le Manifeste du Parti Communiste au regard de l’Histoire. Senik va ser durant els anys seixanta dirigent dels joves comunistes francesos, al 68 es va fer gauchiste i actualment ocupa posicions que de manera laxa podem anomenar neoconservadores. Col·labora habitualment en la revista Causeur. Em sento bàsicament d’acord amb ell, encara que no necessàriament per les mateixes raons. Jo porto anys preguntant-me si la utopia –específicament la utopia política– no és una idea essencialment perversa i, fins i tot, immoral que contamina tot el que toca.
Marx parteix de la convicció que els filòsofs anteriors a ell no han fet cap altra cosa més que interpretar el món, quan el que caldria és canviar-lo. No sembla preguntar-se mai si aquesta contínua actitud interrogadora davant el món no posa de manifest la complexitat inabastable de la interpretació de la realitat. Creu haver eliminat les complexitats i subtileses de la comprensió, que ha despullat el món de misteri i que es troba en condicions de canviar-lo. Però precisament perquè es precipita a l’acció, ignora –com acostumen els polítics– una llei fonamental de la conducta humana: que la nostra intervenció en el món sempre provoca alguna conseqüència imprevista i amb freqüència indesitjada. Fins i tot s’esdevé això amb les nostres accions millor intencionades. Els éssers humans estem obligats a actuar en unes condicions existencialment peculiars: la urgència dels problemes que hem de resoldre és sempre més gran que la nostra intel·ligència disponible. En això consisteix l’ecologia humana.
Ara bé, des Althusser hi ha hagut marxistes convençuts que per entendre Marx, calia tornar a llegir-lo amb més atenció, alliberant les seves paraules de la contaminació del gulag. La sang vessada pel comunisme destorbaria per captar la veritat del marxisme.
Pel que fa a Stalin la meva posició és que fou possible perquè va ser l’únic en comprendre que la revolució ja havia tingut lloc, i no obstant això l’home nou no havia aparegut. La socialització dels mitjans de producció era una realitat, però l’home nou, no. Per això es va proposar crear l’homo sovieticus. Des d’aquesta perspectiva, Stalin va ser possible perquè Marx no havia estat prou clarivident. Però en lloc d’abandonar Marx, va tractar de preservar la utopia mitjançant l’elaboració teòrica del marxisme-leninisme.
Senik sosté que la utopia només és immoral sota dues condicions: Quan pretén reorganitzar la societat de dalt a baix per construir una ciutat ideal i quan intenta imposar el seu projecte a la llibertat i voluntat dels homes. Tret d’això, el somni d’una societat diferent no tindria res d’immoral. “Per exemple, el kibutz i l’Abadia de Thelema són utopies que no tenen res de perillós”. D’altra banda, m’hi afegeix, Marx en el Manifest Comunista es mostra clarament oposat al socialisme utòpic, perquè vol que el seu programa es sotmeti al moviment de la història. “Estic d’acord en que si s’hagués acontentat amb interpretar el món, hauria estat un filòsof, però va esdevenir el fundador d’una ideologia totalitària i terrorista de transformació de la condició humana. En l’anàlisi detallat que faig del Manifest mostro que hi ha una identitat entre la teoria del comunisme de Marx i la seva posada en pràctica per Lenin i els seus successors”.
Parlant de Marx
