Pablo Castells, un jove advocat de Barcelona, l’any 2004 va decidir anar a fer un voluntariat a l’Índia amb l’Ordre de la Mare Teresa de Calcuta. L’experiència va ser tan gratificant que després de diversos viatges, fa quatre anys, va decidir quedar-s’hi a viure. Avui, combina la seva feina d’assessor d’empreses amb la direcció de l’ONG Streets of India, entitat que ell mateix ha fundat.
“L’objectiu de Streets of India és millorar la qualitat de vida de la gent que viu als carrers de l’Índia”, explica Castells. I això, des de l’any 2009, ho fan bàsicament ajudant en el finançament de tres projectes: el centre Antyodaya Niketan, una casa d’acollida per a nens malalts o abandonats situada a Delhi; Karuna, un centre de rehabilitació i acollida per a 15 nens i nenes abandonats, deu d’ells discapacitats; i Shishu Sangopan Griha, un centre de dia, en el qual es fan tallers per a dones i reforç escolar per a infants. En total més de tres-cents nens i nenes reben l’ajua d’aquesta organització.
La complexitat social del país no ajuda a què els projectes de solidaritat quallin, per això, Castells va decidir quedar-se una temporada a l’Índia amb la voluntat d’integrar-s’hi. Un objectiu que ha assolit plenament. De fet, després de quatre anys, aquest català defineix l’Índia “com un país que canvia diàriament però continuar fent el mateix” i recomana a tots aquells que vulguin visitar-la fer-ho “amb el cor obert, sense estereotips previs i amb voluntat de gaudir molt de l’experiència”.
L’Índia té el lamentable honor de ser el país amb el percentatge més alt de pobresa extrema del món: 200 milions de persones passen gana i gairebé 60 milions de nens estan desnodrits. Per tant, després de viure en aquesta realitat, Castells no dubte en afirmar: “Aquí som uns privilegiats, però ens queixem per tot”. I per això aconsella a tothom: “valorar més les petites coses, aquelles que realment tenen importància”. – REDACCIÓ.
Escolta l’entrevista a Pablo Castells:
Va estar tot un plaer compartir taula amb tu i la teva mare a Lleida Cub de tenis (gala benèfica Lions), era a la vora de la Rose Laveda; no se si puc fer alguna cosa, crec vaig dir-t’ho. Tens tota la meva admiració i no deixis de fer aquesta ” feina ” tan meravellosa.Una abraçada per tu i la mare.