Des d’algun lloc del més enllà, el vell pallasso Sibartini devia estar content el dia que es van entregar els premis Emmy Internacional. L’inimitable joglar, de qui diu la llegenda que s’han perdut els seus números, els seus gags i els seus contes, és el personatge absent de Travy, una obra en què una reunió familiar per homenatjar-lo es converteix en un caòtic xoc generacional en el si de la família Pla Solina.
El 24 de novembre passat, el fill petit de la família i creador de Travy, l’Oriol, va guanyar el premi Emmy Internacional a millor actor pel seu paper a la sèrie Yo adicto. Aquell dia, Pla va fer història convertint-se en el primer intèrpret català que guanya un Emmy per una sèrie que narra el procés de desintoxicació d’un addicte a les drogues, l’alcohol i el sexe, basat en la vida de Javier Giner. Un paper que ha fet que la gent l’aturi pel carrer per donar-li les gràcies per una interpretació que els ha inspirat i els ha recordat experiències passades, viscudes per ells mateixos o algun familiar.
“Tota la vida ensenyant-li a fer el pallasso i li donen un premi per una sèrie dramàtica”, va exclamar el seu pare, Quimet Pla, en saber la notícia. I és que Oriol Pla, famós pels seus papers al cinema i a la televisió, ve d’una família històrica del teatre català que, durant anys, ha treballat amb discreció per escenaris, carpes i carrers de tot el país. Dir que va néixer dalt d’un escenari no s’allunya gaire de la realitat: quan era un nadó, va arribar a actuar enganxat al pit de la mare, que li estava donant de mamar quan havia de sortir a escena.
Després d’aquesta estrena accidentada, el debut oficial de Pla no va trigar gaire. En un acte que irònicament qualifica d’explotació infantil, tot just tenia sis anys quan, amb la seva germana Diana, va començar a participar en cercaviles i espectacles de la companyia Teatre Tot Terreny, liderada pels seus pares, Núria Solina i Quimet Pla. Quan els pares anaven de bolo, els fills els acompanyaven a la furgoneta i d’aquesta manera se’ls va inocular la passió pel teatre.
Malgrat ser extremadament discret amb la seva vida privada, Pla sempre ha presumit de la família. I, com que els testos s’assemblen a les olles, ha reivindicat que, per sobre de tot, ell continua sent un pallasso. Ho va demostrar l’any 2018, quan el Teatre Lliure li va donar total llibertat per crear un espectacle i ell va decidir homenatjar el món del clown a través de la seva pròpia família. I així va néixer Travy: una reunió familiar al voltant d’una taula on, al costat del pa, l’oli i la sal, els tomàquets es barregen amb els nassos de pallasso.
En l’emocionat discurs d’agraïment per l’Emmy, en una barreja de català i anglès, Pla va portar la família Travy pels carrers de Manhattan. En certa manera, ell s’emporta ara una fracció de la fama que potser els tocava als altres artistes d’una família que potser no ha tingut el reconeixement que es mereixia per una manera de fer teatre artesanal, fugint dels cànons i les modes (que va fer que, per exemple, li prohibissin estudiar a l’Institut del Teatre).
Una família que, per sobre dels currículums i la fama, són uns pencaires de les arts escèniques. No és estrany que, l’endemà de tornar de Nova York, Pla anés a Manacor a fer un bolo de Gola, la seva darrera obra. Tornant, al voltant de la taula dels tomàquets i els nassos de pallasso, s’hi trobaran un fundador de Comediants, una fundadora del Circ Cric, una ballarina i clown i, des de fa poc, també un guanyador d’un Emmy.
Oriol Pla:el pallasso més familiar
