La dona com a motor de desenvolupament, la família com a nucli social. La fundació Montblanc per a la promoció de la dona, des de 1998, treballa per sensibilitzar els joves catalans de les desigualtats d’aquest món especialment en termes de gènere.
Si es tractés d’una pel·lícula de Hollywood, les peces que intervenen en aquest reportatge s’articularien d’aquesta manera: la producció de la cooperació internacional correria a càrrec de la fundació Montblanc que confiaria a la dona el paper d’actor principal, els joves serien els actors de repartiment i el guió seria obra de les entitats locals. Per últim, l’argument central giraria al voltant de la cantarella que ens acompanya els darrers anys, allò de què “la sanitat i l’educació són els pilars de l’estat de benestar”.
A la seu de la fundació Montblanc, la gerent, Maria Pilar Arregui i la voluntària Marta Saurí, asseguren, sota un quadre d’estètica africana protagonitzat també per dones, que els homes no hi tenen vetada l’entrada i que han estat presents dins de l’organigrama de des l’any de creació de la fundació, el 1998. Subratllen que l’Àfrica enganxa, “fa que et prenguis les coses tranquil·lament, t’alenteix”. El que més els ha impactat és “la felicitat i l’alegria dels nens”.
La conversa gira al voltant dels projectes sanitaris a Kenia i d’educació al Congo i Sud-àfrica. Aposten per la dona, per donar-li les mateixes oportunitats que l’home i perquè és una peça clau en el desenvolupament dels pobles. Tenen clar que la família és el “nucli de la societat” i“protegeix als joves” d’altres problemes de la societat. Quan aquesta unitat es trenca, la que en pateix les conseqüències, segons Arregui, és la dona. “Es tracta de capacitar-la perquè les obligacions familiars se li facin menys feixugues”, explica. “Això els puja l’autoestima i els fa sentir-se més autònomes”, apunta. Crear guarderies, per exemple, els permet sortir de casa per formar-se o treballar.
Malauradament, l’emancipació de la dona desemboca amb el model aparca criatures. La voluntària Marta Saurí ho ha constatat en les capes més desafavorides de la societat sud-africana. “On no arriba l’educació pública”, comenta, “s’improvisen centres on comparteixen espai nens de cinc a dotze anys”. Al Congo, un altre dels països on treballen l’educació, només un de cada quatre alumnes acaba l’escola primària. La tax d’analfabetisme és d’un terç de la població. Tot i que un proverbi africà diu que “educar una dona és educar un poble”, set de cada vuit infants que no van a l’escola són nenes. “Els mateixos mestres tenen carències formatives bàsiques”, reflexiona Saurí. “Els professorsestan molt mal pagats, pateixen massificació a les aules però tenen una sòlida vocació que els fa seguir endavant”, apunta Arregui. La gerent afegeix que la Fundació només intervé si el soci local considera necessari trobar-hi una solució.
Aquesta és una de les bases de la manera de treballar que es practica des de la Fundació. Maria Pilar Arregui afirma que “cal treballar amb ells i no per a ells”. Per això és essencial col·laborar estretament amb la contrapart. Es tracta de l’organització del país on es treballa que porta a terme efectivament el projecte. Arregui argumenta que “així ens podem fer càrrec d’allò que realment necessiten”. Afegeix que s’ha d’evitar “donar les coses fetes” perquè “si no posen de la seva part no ho valoren”. D’aquesta manera, “potser poden construir el seu desenvolupament millor que nosaltres hem construït el nostre”, reflexiona.
A banda de l’educació, l’altre focus d’atenció de la tasca internacional de Montblanc és la sanitat. “Te n’adones de com rendeixen els diners”, comenta Arregui, “quan l’assegurança mèdica d’un nen, per un període de deu anys, només costa cinquanta euros”. Aquest programa permet fer revisions periòdiques a les escoles de Limuru (Kenia) per detectar possibles malalties a temps i reforçar la nutrició. A la regió, la sanitat no és gratuïta i amb sous inferiors a un euro diari, els pares no poden pagar-la. A conseqüència d’això, un de cada deu nens mor a causa d’algun tipus de malaltia. L’objectiu del projecte és donar cobertura sanitària fins a 4.200 nens.
Sensibilitzar Catalunya
Tal i com informen a la seva pàgina web –http://www.fundaciomontblanc.org–, d’acord amb els seus principis fundacionals, la Fundació Montblanc té Catalunya com l’àmbit principal d’actuació, i per això destina el setanta per cent dels fons a projectes en aquest territori. Per tal de treballar “per una cultura de solidaritat i de servei” i crear “una consciència ciutadana en els joves”, entre d’altres activitats, imparteixen sessions informatives per conscienciar sobre els desequilibris entre el primer i Tercer Món i organitzen concerts benèfics.
Sens dubte una de les activitats destacades de l’entitat catalana és l’organització de colònies d’estiu. Amb la col·laboració d’associacions de lleure, el darrer any se’n van preparar una desena, que van comptar amb la participació de més de sis-cents joves. “Intentem que el nostre programa contingui els valors de solidaritat i servei a la societat”, exposa la gerent, Maria Pilar Arregui. Per tal facilitar la transmissió d’aquests valors d’una manera més directa, es procura que alguns dels monitors que preparen les activitats siguin voluntaris dels projectes de la fundació, que hagin participat de les iniciatives a l’estranger.
Des de la institució, també es fan tot un seguit de campanyes de recollida d’equipament mèdic o d’ordenadors. Actualment, els projectes de cooperació internacional tenen com a destinació Bolívia, Perú i l’Índia, a banda dels abans citats a l’Àfrica (Kènia, Sud- àfrica, R.D. Congo i Costa d’Ivori).
El Dia Internacional de la Dona, el 8 de març, la Fundació va recordar al seu perfil de Twitter la doble marginació de la dona en zones de pobresa extrema, perill i desigualtat. Però, com recorda la gerent de la Fundació Montblanc, cal evitar parlar del Tercer món des de la llàstima o la superioritat: “Sovint parlem de la corrupció dels països en vies de desenvolupament oblidant la que hi ha en els nostres”. Conclou que “hauríem de parlar més sovint dels valors que ens aporten: com la generositat o l’alegria i, per sobre de tot, el seu tracte humà”. A això es dedica la Fundació Montblanc.
