Núria Masferrer, professora de Filosofia a l’escola Meritxell de Mataró, és una de les impulsores de les jornades Filoeduca que se celebraran a la capital del Maresme el 21 de novembre, en el marc del Dia Internacional de la Filosofia; pretenen reivindicar-la en l’àmbit educatiu.
Amb quins objectius neix la idea de Filoeduca Mataró?
Filoeduca va néixer amb l’objectiu principal de donar importància al 21 de novembre, el Dia Internacional de la Filosofia, per reivindicar la importància de l’activitat crítica, de la reflexió, el pensar i el donar. En definitiva, generar un espai per reflexionar sobre qüestions humanes com el sentit de la vida i generar una mica de coherència a l’experiència en general.
La filosofia, potser sense adonar-nos-en, la comencem a treballar des de cadascun de nosaltres. Preguntant-nos coses, reflexionant…
Només cal veure els nens petits. Tot és un per què constant, més irracional o reactiu, i a mesura que creixem tenim aquesta capacitat de fer-nos preguntes de manera raonada. El fet de preguntar és una cosa de la qual no ens podem aïllar, és a dir, no podem separar el preguntar de l’ésser humà. Moltes de les preguntes que tractem a batxillerat, els alumnes ja se les han fet i tenen una resposta personal, que pot ser fruit del seu bagatge cultural o familiar, o del que observen a xarxes i a la premsa. Quan entenen que el pensar és intrínsec en ells, l’assignatura s’accepta molt més.
A batxillerat la filosofia se centra massa a estudiar els autors? Pot ser que falti anar més enllà?
És clar, al cap i a la fi, el batxillerat està molt enfocat a l’assoliment de les proves PAU i a vegades aquests coneixements superen de llarg les hores que tens a l’aula. El primer curs és una bona oportunitat per generar un espai de reflexió més enllà dels autors. Crec que aquesta idea “d’ostres, fem molts autors, però jo vull reflexionar sobre els temes que parlen” la compartim tant alumnes com professors.
Només hi ha mancances a batxillerat? S’hauria d’estudiar filosofia abans?
La reflexió ha de ser transversal i al final a totes les assignatures ens plantegem certes preguntes. Si portéssim la filosofia a l’educació bàsica obligatòria, trobaríem molts més espais que després donarien peu a reflexionar més profundament sobre els autors en l’etapa de batxillerat.
Tot i que aquesta reflexió intrínsecament ja existeix, no?
Sí, però tot i que és intrínseca, necessita un entrenament. Poder errar i tornar-ho a intentar. Als nois, els hem de donar eines.
Als alumnes la filosofia se’ls presenta com una assignatura extra. Creu que així és difícil que s’interessin per ella?
Difícil no, però és un repte perquè socialment tenen la preconcepció que això no els aportarà res o que és una assignatura que no té un interès directe amb el que ells creuen que és el seu futur, i això els fa pensar que no s’han d’esforçar tant. Ara bé, quan connectes amb ells, ja sigui a través d’articles, d’opinió, de pel·lícules o escenaris reals, i intentes lligar la seva vida amb les preguntes que ens hem fet des de fa milers d’anys, els queda alguna cosa. Jo penso que realment els interessa, i l’objectiu com a docent és generar aquest apropament, perquè al final, els interessi o no, reflexionen en el seu dia a dia. En resum, podríem dir que no és qüestió d’interès, sinó que tots som filòsofs de fàbrica.
Per acabar, que ens trobarem a la Filoeduca d’enguany?
L’objectiu és que durant les activitats que farem els alumnes interactuïn amb companys d’altres centres i no només amb els de la seva escola o institut. A més, tindrem un concurs de fotografia filosòfica i un manifest filosòfic. Proposarem a l’alumnat que triï una pregunta i una imatge que tinguin una relació amb la filosofia. Pel que fa al manifest, és un dels texts per excel·lència de la filosofia i, com fèiem a partir de la imatge, busquem una reflexió a través de la paraula.
