Com a éssers vius que som, no podem negar que no és el mateix un dia assolellat i lluminós que una jornada grisa i ennuvolada. El clima pot arribar a influir molt sobre l’organisme. Tant la temperatura com la humitat ambiental influeixen en el nostre estat d’ànim. També hi ha raons científiques. La radiació ultraviolada inhibeix la producció natural de la melatonina, que és una hormona produïda per desencadenar el son i per això actua com un despertador natural. A més, els seus rajos disparen els nivells de serotonina, una de les hormones necessàries per al benestar, la carència de la qual, se sap, és capaç de desencadenar estats d’ànim baix i fins i tot algunes depressions greus. Si et sents més atabalat durant els dies de ventades pot ser que també tingui una explicació ja que, quan hi ha ràfegues de vent, s’observa un creixement en el sentiment de malestar i d’ansietat, mentre que hi ha una relació entre les altes temperatures i la violència (i per tant com més temperatura, més irritabilitat). El nostre estat d’ànim rep influències del temps atmosfèric encara que, òbviament, no totes les persones s’hi veuen influenciades igual i que tampoc podrem definir una regió amb determinades característiques pel fet de tenir un clima o un altre.
Arribat l’hivern, a més del fred, arriba el trastorn afectiu estacional. Es comenta que els qui pateixen d’aquest trastorn poden sentir-se afectats per la falta de llum durant els mesos d’hivern amb més hores de foscor. Els estudis han demostrat que aquestes persones, quan s’exposen a la llum del sol, sobretot al matí, tenen tendència a sentir-se una mica millor. Però, anem amb compte, aquest trastorn és afectiu i relativament poc comú. Fins i tot les persones que no el pateixen poden experimentar baixades de l’estat d’ànim durant els mesos d’hivern o en climes més freds.
Això sí: tenim les dades que ens aporta l’estudi més complet de tots els que s’han fet fins ara, per la seva metodologia (qüestionaris diaris) i l’amplitud de la mostra objecte d’estudi (1.200 participants), publicat a la revista Emotion, el 2008. Analitzant els resultats, es va trobar que els factors relacionats amb el clima com la temperatura, la llum del sol, el vent i les precipitacions no van mostrar un impacte notable en l’estat d’ànim positiu. En canvi, la temperatura, el vent i la llum del sol sí que van tenir un efecte sobre l’estat d’ànim negatiu. Les cognicions van revelar que els canvis climàtics no produeixen un impacte rellevant en les persones que prèviament tenen un estat d’ànim positiu però les baixades de temperatura, la pluja, la disminució de la llum solar sí que van afectar les persones que prèviament tenien un estat d’ànim negatiu. La influència del clima en el nostre estat d’ànim depèn, doncs, en gran mesura de l’actitud prèvia amb la qual ens afrontem al mal temps. Per tant, si tens un bon dia, probablement el temps no t’afectarà gaire, però sí ja et sents malament des que et lleves, desganat i sense forces, podria ser que fàcilment el teu estat d’ànim empitjori. D’això se’n pot extreure que els climes temperats són els que fan persones més felices. Algunes investigacions també han notificat una relació entre el clima i la felicitat de la població. Així, les temperatures mitjanes més càlides durant l’hivern i les temperatures mitjanes més baixes durant l’estiu sembla que estan correlacionades amb l’augment de la felicitat. A més, els hiverns suaus i els estius més freds fan que sigui més fàcil gaudir de l’aire lliure durant gairebé tot l’any, no només perquè faciliten l’activitat física, si no perquè passar temps al sol s’ha associat a menors nivells d’estrès i a l’augment del benestar.
