Ala voràgine de la vida moderna, amb les seves exigències implacables i ritme accelerat, sovint perdem de vista la importància fonamental de la connexió amb la natura i els éssers que hi habiten. Com a psicòloga aficionada a la natura, he estat testimoni de manera directa dels beneficis que aquesta connexió pot aportar a la salut mental i emocional de les persones. En primera instància perquè, l’ésser humà, és naturalesa.
El benestar emocional i la naturalesa proposen una aliança indissoluble. La natura, amb la seva sorprenent diversitat i bellesa, ofereix un refugi tranquil per a les nostres ments atribolades. El simple acte de submergir-se en un entorn natural pot tenir efectes terapèutics significatius. Estudis científics donen suport a la idea que l’exposició a entorns naturals redueix l’estrès, l’ansietat i millora l’estat d’ànim. La connexió amb la natura proporciona un espai per a la reflexió i la renovació, i permet desconnectar temporalment de les tensions quotidianes.
A més de la natura, els animals tenen un paper fonamental en la millora de la nostra salut emocional. La relació entre els éssers humans i els animals ha existit al llarg de la història de la humanitat, marcada per una connexió innata que va més enllà de les barreres lingüístiques o culturals. La teràpia animal, un enfocament terapèutic que incorpora la interacció amb animals com a part integral del tractament, capitalitza aquesta connexió ancestral per promoure la cura personal i el benestar.
La teràpia animal ha demostrat ser eficaç en el tractament de diverses condicions, des del trastorn d’estrès posttraumàtic fins a la depressió. La presència d’animals, sigui en entorns clínics o com a companys a casa, pot fomentar l’empatia, reduir la sensació de solitud i proporcionar consol emocional. La interacció amb animals activa l’alliberament d’endorfines i neurotransmissors relacionats amb el benestar, i promou així una sensació general d’alegria i de connexió.
La companyia d’animals, sigui un gos, un gat o fins i tot un cavall, ha demostrat que és una font inavaluable de suport emocional. Els animals, amb la seva naturalesa incondicional i lliure de judici, proporcionen un espai segur per expressar emocions i superar barreres emocionals. En entorns terapèutics, la presència d’animals facilita l’obertura emocional i fomenta un ambient de confiança, especialment beneficiós en el tractament de trastorns com l’ansietat i la depressió.
La teràpia animal també serveix com a catalitzador per millorar les habilitats socials i la comunicació. La interacció amb animals requereix la interpretació de senyals no verbals, i fomenta, així, l’empatia i la sensibilitat envers les necessitats dels altres. Aquest aspecte és especialment beneficiós en contextos terapèutics adreçats a persones amb problemes de relació interpersonal, on la connexió animal pot actuar com un pont cap a relacions més saludables amb els altres.
La responsabilitat associada a tenir cura d’un animal fomenta la instauració de rutines i hàbits saludables. Passejar el gos, alimentar els animals o participar en activitats recreatives amb ells no només promou l’activitat física, sinó que estructura el temps diari, cosa particularment beneficiosa en casos de trastorns de l’estat d’ànim o trastorns de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH).
Alhora, la teràpia animal s’ha estès a una varietat d’entorns, des de clíniques i hospitals fins a escoles i centres comunitaris. A hospitals pediàtrics, per exemple, la presència d’animals de teràpia ha demostrat que redueix l’ansietat en nens hospitalitzats i en millora la disposició emocional durant els procediments mèdics. De manera semblant, en entorns correccionals, la teràpia animal s’ha aplicat per facilitar la rehabilitació i la reinserció social.
Des d’una perspectiva psicofisiològica, la interacció amb animals activa respostes psicofisiològiques positives en el cos humà. S’ha observat que acaronar un animal, per exemple, redueix la pressió arterial i els nivells de cortisol, l’hormona de l’estrès. Aquests efectes contribueixen significativament a la millora del benestar físic general i, per tant, a l’equilibri emocional.
Acaronar un animal, per exemple, redueix la pressió arterial i els nivells de cortisol, l’hormona de l’estrès. Aquests efectes contribueixen significativament a la millora del benestar físic general i, per tant, a l’equilibri emocional
La relació amb la natura i els animals no només beneficia la nostra salut mental, sinó que també contribueix al desenvolupament de valors humans fonamentals. La responsabilitat, respecte, empatia i gratitud són virtuts que floreixen quan ens connectem amb el món natural. En tenir cura de la terra, el territori, la flora i la fauna, aprenem a ser responsables i a apreciar la interdependència que hi ha a la natura. Aquesta comprensió profunda de la nostra connexió amb l’entorn ens fa ser més respectuosos amb el medi ambient, amb els altres éssers vius i amb nosaltres mateixos.
La natura, amb la seva intricada xarxa de relacions i cicles de vida, no només ens brinda un refugi per a la pau mental, sinó que també actua com un poderós mestre ensenyant-nos valors fonamentals que sovint passem per alt en la vida quotidiana: la responsabilitat ambiental, el respecte per la diversitat, l’empatia amb els cicles de vida, la gratitud pels recursos naturals, la humilitat davant la grandesa de la natura.
En resum, la teràpia animal no només aborda aspectes emocionals i socials, sinó que també ofereix beneficis psicofisiològics palpables. En reconèixer i aprofitar la connexió ancestral entre els humans i els animals, podem construir ponts cap a un benestar integral, i incorpora la saviesa natural que els animals ofereixen al nostre viatge cap a la salut mental i emocional. I, més en general, la natura i els animals són poderosos aliats en la nostra recerca de salut integral. En reconèixer la importància d’aquesta connexió i fomentar activament aquestes relacions, no només millorem la nostra salut mental i emocional, sinó que també cultivem valors humans essencials. En un món que sovint ens allunya de les nostres arrels naturals, reconnectar amb la natura que som i que ens envolta es converteix en un acte vital per a la preservació de la nostra salut i l’enriquiment del nostre esperit que ens fa millors amb nosaltres i amb l’entorn.
