La cantarella que darrerament sentim: que si hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, que si hem estirat més el braç que la màniga… “Estic fart que em diguin que jo he viscut per sobre de les meves possibilitats! No tinc diners a paradisos fiscals. No he obert fons d’inversió. No he comprat pisos per a revendre’ls. Qui ho hagi fet, que s’aguanti! Jo no! Desnonem a qui no pot pagar la hipoteca de casa seva… I rescatem als que han especulat amb els nostres diners. Ja n’hi ha prou!”, ha dit Évole. Ens fan creure que tots tenim la culpa de la crisi, i aquest discurs està calant. Potser per això molts callen quan retallen serveis bàsics com la sanitat i l’educació. Amb l’excusa de la crisi estan desmantellant l’Estat del Benestar! Però no tothom ha viscut per sobre de les seves possibilitats, malgrat que ara la gran majoria de la població n’estigui patint (i pagant) les conseqüències. Per a Évole, “cal canviar el xip!: és idiota admirar i envejar qui acumula diners… Tenir pasta és un problema”. No es pot dir més clar, però, avui és difícil endevinar què (més) ha de passar per canviar el xip.
“No he viscut per sobre de les possibilitats”
