Deia el filòsof alemany, Friedrich Nietzsche, que “tot allò que no em mata ens fa més forts”. La frase, avui compartida per desenes d’adolescents que en desconeixen l’autoria, va servir al pensador de Saxònia per raonar l’element positiu de l’adversitat. De fet cal no oblidar-ne la part autobiogràfica, ja que el propi Nietzsche va gaudir sempre d’una salut més aviat precària. Des d’aquesta columna desconeixem si el regatista argentí, Santiago Lange, coneix l’obra i vida del polèmic filòsof. En tot cas amb la seva gesta ha donat la raó al pare del pensament vitalista.
Qui és, però, Lange i què ha fet per ocupar els titulars esportius de mig planeta? Nascut a Buenos Aires fa 54 anys, és d’entrada un dels esportistes més longeus dels actuals jocs de Rio de Janeiro. El seu mèrit no acaba aquí, ni, tampoc, en l’or que ha aconseguit en la categoria mixta Nacra 17 aquest estiu. El seu palmarès curull d’èxits, amb dos bronzes olímpics o quatre campionats del món en diverses categories seguirien fent d’ell algú anònim per a la majoria. Res de tot això no el vincularia tampoc a la frase prèviament citada. La proesa de l’atleta de Buenos Aires va començar fa 18 mesos quan, fruit de malalties encadenades, li va ser diagnosticat un càncer pulmonar. A Lange li van extirpar a Barcelona un pulmó sencer i pocs dies després va tornar a navegar. En aquestes condicions físiques i vistes les seqüeles que la malaltia li havia deixat, participar als Jocs era poc menys que una quimera. Amb l’ajuda de la seva companya, Cecília Carranza Lange va acceptar el repte, tot canviant de parer i desafiant-se a si mateix. “Res no és com abans” afirmava poc després de proclamar-se campió. És possible que físicament tingui raó, però la força de la qual Nietzsche parlava de ben cert que no era aquesta.
Nietzsche als jocs de Rio
