Podríem pensar que ens ha tocat viure en una mala època. En la pitjor de les èpoques recents. La delicadíssima situació a Catalunya, el ressò dels atemptats d’agost a Barcelona i Cambrils, el vertigen que produeix veure algú com Trump al capdavant de la primera potència planetària… res d’això convida a l’optimisme.
Però cal no perdre’s en la visió que nosaltres poguem tenir de la realitat i repassar els grans indicadors del planeta. Així, en començar el 2017, Nicholas Kristof va escriure a The New York Times: “Recordin: els fets més importants no són els tuits de Trump. El que és infinitament més important és que sobreviuran quasi 18.000 nens que en el passat haurien mort per malalties simples, que prop de 300.000 persones a partir d’ara comptaran amb electricitat i l’excel·lent xifra de 250.000 persones que sortiran de la pobresa extrema”.
Ara fa pocs dies, el director adjunt d’El País Lluís Bassets insistia en aquesta línia no de veure el got mig ple sinó de veure’l en la seva globalitat: “Parem massa atenció a les males notícies. Potser convindria emfatitzar la mortalitat infantil per sota del 5% o que la UNESCO pugui celebrar la fita del menor número de nens sense escolaritzar en la història, amb la quasi superació de l’analfabetisme jove”. O els avenços en sanitat: “Per primer cop es corregeix una malaltia hereditària en embrions humans. I hi ha una molt prometedora línia contra el càncer alterant l’estructura de la cromatina. Estem a punt d’erradicar la poliomelitis”.
En una línia semblant, Xavier Mas de Xaxàs a La Vanguardia assegurava: “Cada cop estem més a prop d’erradicar la pobresa extrema i la fam, d’aconseguir que tots els nens tinguin accés a l’educació primària i de contenir malalties tan mortíferes com la sida i la malària. Són bones notícies per a l’homo sapiens, les millors que ha tingut des que va néixer com a espècie fa 315.000 anys, i encara podrien ser més bones si hi afegim que hem desenvolupat uns valors, uns drets i unes llibertats que cada dia protegeixen més i més persones”. Més: segons el Pew Research Center, mai hi havia hagut tants països amb un règim democràtic al món, sis de cada deu. Diversos estudis apunten també que el 2018 serà l’any que menys conflictes armats viurà el planeta.
Tots aquests arguments poden ser rebatuts i contrastats, evidentment, i és bo que així sigui. A banda, segur que ens seguiran glaçant el cor els immigrants que intenten arribar a Europa, per posar només un exemple. Però hem de ser capaços de reconèixer allò en què, si més no, “progressem adequadament”.
