Som Ruralitats neix amb la voluntat de repensar i visibilitzar la diversitat al món rural. Neus Miró Climent és sòcia fundadora de la cooperativa FITES, que impulsa aquesta iniciativa.
Com va començar el projecte Som Ruralitats?
El projecte va començar fa dos anys a causa de la confluència de cinc cooperatives: dues d’agrícoles i tres d’índole social, que centren la seva acció a la transformació i la millora de la qualitat de vida de les persones. Creiem que era necessari repensar el concepte de les ruralitats al nostre territori i fer una diagnosi sobre la realitat del nostre ecosistema agrícola cooperativista.
Quines conclusions en vau extreure?
A Catalunya les estructures de les cooperatives agrícoles són molt semblants, però particularment a les Terres de l’Ebre són estructures envellides, molt masculinitzades i certament rígides, des d’una perspectiva societària i organitzativa. Això ens fa pensar que tenim un recorregut per incorporar innovacions a les cooperatives agrícoles. De fet, impulsarem una diagnosi i farem dos projectes pilot als municipis de la Sénia i la Fatarella focalitzats en dues qüestions clau: el despoblament i la manca de relleu agrari.
El despoblament i la manca de relleu agrari són dues realitats que vostès viuen diàriament.
Són indicadors que han portat els territoris rurals a una situació de sobreenvelliment. Fa dècades què els més joves marxen cap a zones urbanes per estudiar i establir-se, fet que complica que hi hagi un relleu. De les sis comarques més envellides de Catalunya, dues són a les Terres de l’Ebre: la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. En particular aquesta part del territori ebrenc és el que té uns indicadors més complexos de revertir. Per fer-ho, cal ser creatives i apostar, per exemple, pel paper de les dones en el món rural.
Quin és aquest paper i com ha variat?
Les cooperatives agrícoles són estructures molt masculinitzades. Tot i que la força de treball femenina en aquests territoris està per sota del quaranta per cent, hi ha un capital humà femení amb molt per aportar. Però aquestes estructures patriarcals dificulten que s’hi incorporin. Des del projecte, volem dimensionar quin rol poden tenir les dones en aquesta dinamització i intercooperació.
L’objectiu també és desestereotipar la zona rural.
Durant dècades, l’imaginari col·lectiu ha associat el món rural a aspectes pejoratius. A les Terres de l’Ebre estimem el nostre territori i volem continuar vivint-hi nosaltres i les futures generacions. Però a escala del país cal un canvi de mirada. Volem revertir aquesta percepció i fer valdre què significa viure en un poble i què vol dir ser garants de la sobirania alimentària i de la preservació de la biodiversitat del país. Tot això forma part d’un orgull rural que volem potenciar.
Quin paper té l’agricultura en aquesta preservació de la biodiversitat?
Entre el 2002 i el 2019, Catalunya ha perdut un 125 per cent de la seva biodiversitat, i la causa principal és la desaparició del mosaic agroforestal. La pèrdua d’usos agrícoles afecta la sostenibilitat del territori. Si com a societat revalorem el paper del sector primari, podrem entendre que la pagesia i la ramaderia són essencials per a la vida.
