La deontologia dels creadors d’opinió ha de reflectir al màxim els fets i evitar la pretensió simplista de l’objectivitat.
Heu sentit l’eslogan del “para estar informados” d’una certa ràdio? Assimilen la informació a dir les coses tal com són, a la narració objectiva del que passa. Autopublicitat simplista? Mala fe moral? Cert que mal es pot fer una promoció amb la bandera del grogisme informatiu i la postveritat, però al simplisme li escau el “no ho saben, però ho fan” de Lenin (un altre amb la veritat patentada!). L’eslògan dona a entendre que la informació d’aquesta ràdio “copa” el món. Tanmateix, les narratives palesen allò de “tants caps, tants barrets” i censuren allò políticament incorrecte: mireu la política del nostre país, les cues a l’aeroport d’El Prat, o l’anatema per masclista (sense estudiar les raons) d’una anàlisi sobre la desigual presència d’homes i dones a Google i àmbits TIC. Són narratives que es basen en valors i referències tan dispars que ens porten a realitats diferents.
Sobre la mala fe moral és clàssica la doble denuncia marxista del capitalisme: explotació de l’humà per l’humà (uns pocs s’apropien del treball de molts) i una narrativa falsa de la realitat obrera que obre pas a una consciència alienada (amb ideologia i valors burgesos); aquesta narrativa fa que els sindicats només aspirin a millores econòmiques (i no pas a canviar el sistema). Gramsci denomina “manufactura del consentiment” l’intercanvi amb què partits polítics i sindicats guanyen concessions de l’Estat burgés (peix al cove), mentre s’empassen l’hegemonia d’idees i creences legitimadores del sistema (i les seves institucions i cultura). Per sortir-se’n, cal desconnectar-se d’idees i valors descomptats com a normals, i pensar diferent des d’una altra narrativa que doni legitimitat a una altra societat.
El simplisme de la narració objectiva el tracta Walter Fischer contraposant paradigma narratiu i paradigma del món racional. El model o paradigma del món racional veu l’humà com a ésser racional, decidint amb arguments coherents i processos formals de raonament, sobre un cosmos lògic transparent. En canvi, Fischer afirma que l’humà elabora narratives vitals des dels seus valors, història, i cultura; la seva racionalitat és només percepció de versemblança en la narrativa personal (i suposició d’errors en les altres). Com fer possible una meta-narrativa superadora? De moment, denunciem els simplismes i les males fes.
