El nostre viatger arriba a Montevideo, la capital de l’Uruguai. I ens explica les diferències socials de la ciutat des del barri de la Playa del Cerro fins a Buceo o Carretas.
Francisco Piria va viure del 1848 al 1933. Fill de genovesos, els seus pares el varen portar escola a Itàlia i quan va arribar a Montevideo, va començar a fer tots els oficis imaginables. Tenia molta visió pels negocis i aviat va gaudir d’una gran fortuna. Al 1890 va comprar 2.400 hectàrees de terreny i va construir-hi el seu primer balneari, Piriàpolis. Va ser una avançat en el món del turisme. Home excèntric, es va fer construir un castell i els Palaus Piria. D’idees basades en el socialisme utòpic, el 1897 va comprar més d’una quarta part dels terrenys verges de l’entorn de la Ciudad Vieja i va promoure la creació de setanta nous barris, que s’anaren poblant a partir del segle XX amb l’allau d’immigrants que venien: gallecs, bascos, castellans, catalans i molts italians. Ell posava nom als barris que s’anaven fent; per això els d’un d’ells són de ciutats d’Itàlia.
Piria venia el terreny a 4 pesos al mes perquè els immigrants construïssin casa seva. En deia a “cuotas”. Avui dia a l’Uruguai la gent encara compra així. Fa pocs dies vaig anar a comprar unes sandàlies per 600 pesos, 22 euros. “En quantes quotes?”, em van preguntar el botiguer. Vaig quedat astorat.
‘Vi un monte…’
El nom de Montevideo, la capital del país, ve de l’expressió “Vi un monte”, que va dir un mariner de l’expedició que hi va arribar per mar amb Magallanes, el 1520. En efecte, si entrem al port de la ciutat, el primer que veurem serà un turonet amb un petit fort al damunt. És El Cerro, petita muntanya de 132 metres d’alçada que s’aixeca damunt l’extensíssima plana que és el territori uruguaià. El fort el varen construir els portuguesos de Manuel Freytas el 1723, però l’any següent, els espanyols de Buenos Aires se’l van fer seu. Al costat de la fortalesa hi ha una gran estàtua d’Artigas que guaita el barri de la Playa del Cerro –aquí és on es varen establir tota la gent que venia d’Europa, per això tots els carrers porten el nom de la majoria de països europeus. També hi ha el carrer de Barcelona–.
Aquesta barreja de gent de diverses procedències es veu pels carrers, on la paraula més utilitzada és “gallego”, sinònim de forà. Curiosament, però, els primers pobladors de la ciutat no van ser europeus sinó 50 famílies “guanches” de Canàries, els africans d’origen batú que portaren com esclaus i més de mil indis originaris, que el 1830 foren exterminats per les tropes governamentals.
Fins el 1958 Uruguai va ser la Suïssa d’Amèrica, per la seva riquesa, però la intervenció dels Estats Units va convertir el dòlar en segona moneda i encara ara tots els aparells electrònics es paguen amb aquesta moneda. L’economia va recular i molta gent va caure en la pobresa, cosa que va afavorir la creació de grups revolucionaris com els Tupamaros i el 1973 la dictadura (fins 1985). Malgrat la millora de l’economia, només un 5% d’atur i que des de 2005 governa el Frente Amplio d’esquerres, molta gent encara demana caritat o dorm als portals. Són persones “arraconades” de la societat. La gent més benestant vius als als barris de Buceo, Carretas i Carrasco, que donen al passeig marítim i el mar, on porten a passejar els turistes.
