Charles Louis de Secondat, baró de Montesquieu (Burdeu, 1689 – París, 1755), va ser considerat el pare de la “divisió de poders”, un principi introduït en totes les constitucions contemporànies. Segons Montesquieu, quan les potestats legislativa i executiva estan reunides en les mateixes persones, no pot haver-hi llibertat. Ni tampoc veritable democràcia si la facultat de jutjar no està separada de les dues anteriors. Si no fos així, en paraules literals seves, “el poder sobre la vida i la llibertat dels ciutadans seria arbitrària, degut que el jutge podria tenir la força d’un opressor”. La seva teoria sembla inapel·lable.
Darrerament, les decisions preses per diferents tribunals de l’Estat, en diferents temàtiques, han donat peu a agres polèmiques i a discussions esfereïdores. Com és prou sabut, les determinacions que prenen els jutges, quan arriben a ser totalment fermes, s’ han d’ executar inexorablement. Agradin o no als implicats o a la ciutadania.
Tanmateix, els magistrats no tenen una tasca fàcil. Es veuen obligats a adaptar els seus dictàmens als paràmetres d’unes lleis vigents que haurien de ser actualitzades més sovint, pels propis Parlaments, d’acord amb les opinions expressades a les urnes.
Per a acabar-ho d’adobar, els jutges tenen l’obligació de deixar al marge qualsevol opinió pròpia i avaluar amb objectivitat tot assumpte, la qual cosa resulta summament delicada, ja que tota persona obra, encara que no vulgui, amb un cert grau de subjectivisme. A les dificultats esmentades s’hi afegeixen altres realitats més evidentment denunciables, com són les interferències que, vinguin d’ on vinguin, incideixen cada dos per tres en les decisions judicials.
És l’hora de remodelar, ara i aquí, tot el que fa referència al món de la justícia. Perquè el ciutadà recobri la confiança en aquesta institució i no observi partidismes tendenciosos o sentències realment sorprenents. Si no és així fem un flac servei als criteris de Montesquieu i als mateixos principis de la Democràcia! En altres paraules avui s’observen serioses fissures i contrarietats en l’edifici jurídic. I és totalment inajornable que sigui remodelat. Perquè és un dels pilars bàsics de la nostra convivència.
