Del 2005 al 2008 va ser la directora i conductora del programa d’análisi informativa de TV3 La Nit al Dia, que presentava des de 2002. És professora titular del departament de Periodisme i Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, d’on també és vicedegana dels estudis de Periodisme. Aquesta entrevista es va fer el 2006, abans que prengués les regnes de la cadena pública catalana.
La seva visió sobre la televisió que s’está fent avui en dia quin és? És vostè una apocalíptica, de les que diuen que no es fa res de bo?
Jo crec que no hi ha un blanc i negre, si que és veritat que estem sotmesos a una dinámica molt competitiva, molt comercial, però que és veritat que es fan moltes coses, moltes, i que per tant dins les moltes que es fan crec que n’hi ha moltes que comuniquen coses que estan bé i estan al servei de la gent. El que passa que si que és veritat que en els horaris de máxima audiència prima l’entreteniment perquè prima el resultat i aleshores en aquestes hores hi ha una gran concentració de programes d’una única funció que és entretenir el personal. Es vol captar la seva atenció i mantenir-los enganxats a la pantalla. En aquestes hores es minimitza molt la força que té la televisió de mitjá transformador de la realitat i es converteix en un mitjá que el que busca és enlluernar el personal per tenir-lo enxampat. En aquesta vessant si que és veritat que la percepció que li pot arribar al ciutadá és que la televisió només fa entreteniment. Després hi haurá qui cregui que aquest entreteniment está ben fet i altres que diran que está ben fet, també depèn de les prioritats de les cadenes i les motivacions dels equips que hi ha darrera els programes. Jo no hi crec gens en la divisió entre televisió bona i televisió escombraria. Finalment, que un producte sigui considerat teleescombraria dependrá molt de la persona que el mira.
Precisament a vostè li han deixat fer ‘La nit al dia’ en aquesta franja reservada a l’entreteniment.
Si, jo crec que és fet molt demostratiu de l’etapa que el Paco Escribano fa com a director [de Televisió de Catalunya]. És veritat que la televisió pública del nostre país ha optat per un segon prime-time, en general per una televisió que fuig dels continguts de periodisme rosa, fuig sistemáticament de furgar en la vida personal de la gent, i això és en tota la graella; no existeix aquesta tendència del nostre periodisme que existeix en altre cadenes però a més a més que aposta per un tipus de programa -no La Nit al Dia- que estan situats rigurosament en prime time com Un lloc estrany o Els set pecats capitals que van més enllá del que és purament entreteniment i ofereixen altres coses. La nit al dia és un més d’aquests programes, igual com Els matins de TV3 del Cuní, on es dóna més informació que opinió i la valoració.
Quins valors creus que s’estan difonent actualment des de la televisió?
Jo crec que la televisió com a la resta de coses de la vida, com les empreses o les escoles -tot i que aquests elements el corregeixen molt més que la resta- crec que la televisió i els mitjans de comunicació en general reflecteixen els valors que s’estan apoderant del funcionament de la nostra societat que essencialment és la competència, l’èxit i triomfar. En termes socials s’entén que una persona que han aconseguit coses és que les ha aconseguit en l’ámbit econòmic i social. Això s’está imposant en tots els ámbits, no només en els mitjans. Els mitjans són el reflex d’això. Per exemple, la meva carrera professional, que ja té molta feina al darrera, dels molts anys que m’he dedicat al periodisme la gent valora els quatre o cinc últims, que són els de La nit al dia, quan jo m’ho he passat infinitament millor en etapes anteriors -tot i que m’ho passo molt bé i sóc molt feliç- però ho valora perquè surts per televisió, la gent et coneix… els valors que pesen a la societat, que els hi hem donat valor en funció de la vessant més crematística de la realitat, de dir si ets més conegut és que et cotitzes més vol dir que peses més. La teva opinió val més que fa quatre dies? Ara la gent em truca per demanar-me opinió sobre qualsevol cosa i això que no sé més d’aquest tema que fa deu anys i llavors ningú em trucava! M’he convertit en un valor pel fet de ser coneguda i sortir a la televisió. Estem, en aquest sentit, en una societat injusta i malalta. Que jo surti per televisió no em fa ni més llesta ni més entesa en res que fa quatre anys i en canvi jo ara tinc l’oportunitat de dir i fer coses, que si no em frenés podria fer-les. Hi haurá gent que es freni i gent que no. I parlo des de l’experiència dels mitjans de comunicació no només perquè sigui la meva sinó perquè és un motor de molta d’aquest funcionament: cridem a la gent a intervenir en els nostres programes i els convertim en personatges, fent un mal ús del servei públic de televisió, de rádio o de premsa. Fem un servei a la societat i per tant tots els mitjans -públics i privats- han de ser responsables. Tot s’embolica molt, els valors que transmetem no són de: anem a fer una societat millor, amb més capacitat de diáleg, més constructiva… finalment es valora els punts d’audiència que puguis tenir un dia determinat.
Això és el que pretén vostè des del seu programa, invertir aquesta tendència…
Clar, hi ha casos molt paradigmátics: el dia de la treva després d’ETA jo volia i l’equip tenia molt clar que el dia que arribés aquesta treva volíem una sèrie de coses que fins llavors no s’havien explicat a través de personatges que han estat la cuina d’aquesta treva com Alec Reid. Jo sabia que aquesta entrevista en prime time era duríssima perquè era una entrevista en anglès, amb un capellá de setanta anys però també sabíem que era una de les persones claus en el procés. I per tant posar-lo en prime time a TV3 era una aposta molt arriscada en aquests sentit, perquè les altres persones estaven entrevistant a bascos que estaven opinant en general de la treva d’ETA: Arguiñano, Clemente… La nostra responsabilitat és donar missatges perquè la gent entengui millor les coses, no perquè les digereixi millor. Si és així millor, però sobretot perquè les entengui. Això un dia pots fer-ho millor o pitjor però que el principi fonamental que ens ha de motivar a nosaltres és que la gent entengui millor el que passa és una máxima que si ens n’oblidem podem arribar a fer tota mena de disbarats. Com per exemple un dia clar donar una informació banalitzada d’una realitat essencial en què no la podem pifiar.
L’análisi sobre els mitjans de comunicació és el mateix si parlem de televisió, rádio i premsa?
El funcionament de la premsa i la rádio és el mateix que el de la televisió excepte la pressió de les audiències diáries. I punt. És l’única diferència.
