Mestre, educador, arxiver, dinamitzador cultural i veïnal. Des de fa més de quaranta anys, Josep Maria Monferrer, exerceix de tots aquests papers al barri de la Mina, una terra de ningú ubicada entre Sant Adrià del Besòs i Barcelona. I és precisament per aquesta intensa tasca de dignificació en un barri molt tocat per la precarietat que Monferrer va rebre fa unes setmanes el premi Memorial Joan XXIII per la Pau 2015.
El discurs de Monferrer defensant un barri i una comunitat abandonada per les institucions és incansable i admirable. “Els veïns de la Mina són les víctimes d’una societat injusta. La droga o la prostitució només son falses sortides a persones que no han tingut educació ni cap tipus de sortida”, assegura. I per això demana més inversions i interès de les administracions pel barri: “Els problemes de la mina no són de la Mina, sinó de l’Ajuntament de Sant Adirà del Besòs, de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya”, recorda.
Però, sobretot, Monferrer lamenta que vulgui amagar-se un barri, carregat de problemes, però també ple de vida i d’activitat associativa. “Igual que tots els pisos tenen l’habitació dels trastos, les societats també tenen certs barris que mai s’ensenyen, com és el cas de la Mina”. I per aquest motiu, segons aquest educador i activista avui la Mina s’ha convertit “en una categoria social”. “Aquí rebem el que rebutja Barcelona i Sant Adrià” i això estigmatitza la seva gent. “Qui viu a la Mina avui té l’etiqueta de xoriço”, assegura.
Monferrer nega ser un líder veïnal, afirma ser exclusivament “un veí més” i s’autodefenieix com “una persona que creu amb l’educació alliberadora”, però fa quaranta anys va decidir arremangar-se per un barri pel qual “els polítics no mostraven cap mena de voluntat per resoldre els seus problemes”, segons ell denuncia, i avui encara es troba al peu del canó. – REDACCIÓ.
Escolta l’entrevista sencera a Josep Maria Monferrer:
