Aquests darrers mesos, que les imatges dels refugiats siris ens han colpejat la consciència, però molt abans ja ho havien fet les pateres o els joves africans saltant la tanca de Ceuta i Melilla, ens hauríem de preguntar: som realment una societat hospitalària?
Miguel González Martín, director de la Fundació Social Ignacio Ellacuria, coordinador del Servei Jesuïta a Immigrants i que acaba de publicar De l’hostilitat a la hospitalitat, dins la col·lecció de quaderns de Cristianisme i Justícia, assegura que en aquest moment no ens hauria de preocupar “una hostilitat creixent, sinó una indiferència creixent”.
“A les nostres ciutats, a diferència d’altres ciutats europees, és cert que no hi ha hagut grans actes de xenofòbia, però això no vol dir que no hi hagi ambient d’hostilitat”, avisa González Martín. I, per passar de l’hostilitat a l’hospitalitat, el director de la Fundació Social Ignacio Ellacuria recomana “generar espais de trobada, de tu a tu, per acabar amb els prejudicis” i “treballar per subratllar la humanitat compartida”.
El valor de l’hospitalitat ens porta avui també a preguntar-nos quin paper juguen en el món les fronteres. González Martín argumenta: “En un moment en què les mercaderies circulen lliurement, què protegeixen les fronteres? La lliure circulació de les persones? Si la gent arriba igualment a Europa, el seu paper és més simbòlic que real. Per tant, les fronteres són realment útils?”.
I, ell mateix respon: “Les fronteres avui només protegeixen un ordre internacional injust, per tant, s’haurien de repensar. Abans, quan no hi havia tanques a les fronteres, si la gent es quedava sense feina tornava a casa, però ara no ho fa perquè s’ha jugat la vida per arribar fins aquí”. I per acaba desitjant: “Migrar no hauria de suposar morir en l’intent, s’hauria de facilitar la llibertat de moviment com a dret humà”.
