Recorda les figures dels doctors Antoni Prevosti i Jordi Gol a l’àmbit universitari dels anys setanta.
Benvolguts amics,
Vaig entrar en contacte amb dos grans homes del món de la ciència quan deixava enrere l’adolescència. Fou un matí d’hivern, fred, plujós, al Monestir de Montserrat. Allà ens hi havien convocat per debatre temes relacionats amb l’epistemologia, l’ètica i la ciència. Els components de la reunió eren majoritàriament persones vinculades a la docència universitària, intellectuals catalans i monjos benedictins, l’alumnat hi actuava com a convidat.
Si haig de ser sincera, el nivell era molt exigent i em passaven moltes coses per alt. De tant en tant, captava una paraula, un concepte. No crec que ningú es fixés en la meva presència, totalment intrusiva en un món allunyat del meu entorn. Jo, en canvi, vaig gravar a la memòria aquella jornada.
Dels continguts poc podria dir perquè no sóc capaç desxifrar el que vaig sentir en un “idioma”, en aquella època, poc entenedor per a mi. En canvi em va quedar tatuat al cervell, cada gest, l’energia que abocaven aquells tòtems de la universitat catalana, treballant per assolir una màxima qualitat científica i al mateix temps, fer-laentenedora als acords dels compassos de la modernitat que s’albirava a la cantonada. El temps ha passat; la maduresa i l’estudi t’obren la ment i retornen els vells records. Poso com a exemple del tema que es tracta aquest mes la petjada que em varen deixar aquells dos savis: els doctors Antoni Prevosti i Jordi Gol. Un del camp de la genètica, l’altre de la medecina.
El meu contacte amb ells va ser de lluny estant, jo feia lletres, però a la universitat dels anys setanta tots ens coneixíem. Dues trajectòries que varen marcar camí per tota una corrua de deixebles que han portat la seva exigència de recerca i el seu rigor ètic a cotes molt altes. Hem tingut la immensa sort de comptar amb gent d’un alt nivell acadèmic i al mateix temps d’una alta sensibilitat humanista, són els científics, metges, que han promogut els nostres hospitals comarcals, les nostres universitats… Gent que ha fet la feina no en benefici del lucre personal, sinó en pro del benestar de la comunitat.
Al final em sorprenc com dues paraules “ciència” i “ètica” m’han tornat als meus divuit anys.
Fins aviat, una abraçada.
