L’anunci del diari The Guardian d’abandonar la xarxa social X (o Twitter) ha accelerat una tendència: la de la gent insatisfeta amb la gestió de la xarxa per part del seu propietari, Elon Musk, que ha permès que hi campi descontroladament la desinformació, els perfils falsos o els discursos d’odi i extremisme. Això ha fet que X sigui un espai inhabitable per a molts usuaris, que han començat a anar-se’n massivament.
El dilema fa aflorar una qüestió interessant: la dels valors de les xarxes socials. Formar part d’X i compartir-hi continguts ens fa còmplices d’aquest discurs d’odi i desinformació? O pel contrari, ens hi hem de quedar per contrarestar els aspectes negatius i no deixar-la únicament en mans de l’extremisme? Aquest és el debat obert arran de la fuga d’usuaris cap a nous espais digitals, com la nova plataforma BlueSky.
Avui, els algoritmes de X, dissenyats per maximitzar la interacció, amplifiquen en especial els continguts nocius i els discursos radicals. Per a molts periodistes i mitjans, però també per a usuaris a títol individual, continuar a la xarxa es pot entendre com una complicitat amb aquest ecosistema que no regula els continguts extremistes. En la banda contrària, els que defensen seguir a X argumenten que marxar deixarà el camp lliure a la desinformació i als discursos d’odi.
Per als mitjans de comunicació, la presència a X no suposa un gran cost econòmic i els dona l’oportunitat de presentar continguts de qualitat en una plataforma amb un gran abast global, amb la qual cosa poden contribuir a combatre la desinformació. Què passa, doncs, si aquests mitjans deixen de ser-hi? A més, X també permet recollir dades sobre el comportament del públic i les dinàmiques de la comunicació política mundial. La decisió de retirar-se es pot llegir també com una renúncia a la influència en un món on la comunicació digital és clau.
El que sembla clar és que un factor clau és la figura del propietari d’X, Elon Musk, un empresari ultraliberal que defensa una llibertat d’expressió sense filtres i que ha reintegrat comptes d’individus i grups extremistes. Aquesta postura extremadament permissiva ha convertit la plataforma en un espai cada cop més difícil de defensar com a eina de comunicació responsable.
Retirar-se de Twitter o no, aquesta és la qüestió. Pot semblar que marxar d’una plataforma que amplifica la desinformació i els discursos d’odi és necessari per preservar la integritat dels usuaris i enviar un missatge clar al seu responsable. Però, per altra banda, aquesta retirada pot significar cedir el terreny als grups d’odi. Potser la resposta no implica abandonar X, sinó reformar els mecanismes de la plataforma per garantir que continuï sent un espai on la informació i els continguts de qualitat puguin competir en igualtat de condicions. En tot cas, per primer cop s’ha obert un debat on es parla dels valors associats a una plataforma digital.
Marxar de Twitter o no, aquesta és la qüestió
