Amb el seu estil directe, però descriptiu, igual que escriu, l’escriptor argentí Martín Caparrós va desgranar ahir a Mataró el seu darrer llibre El hambre (Ed. Anagrama), un viatge per vuit països que tenen un comú denominador: la fam; malgrat en alguns llocs és hereditària, en d’altres estructural, clientelar, sistèmica o provocada per un conflicte, entre un ampli ventall de causes.
El Premi Planeta Llatinoamericà va deixar clar en la seva intervenció que “no existeix la gana”, como element abstracte, “sinó les persones que passen gana” i que aquesta “és estructural, però no inevitable”. Per això, el primer pas de l’escriptor, per a intentar minimitzar els entre 800 i 900 milions de persones que hi ha al món que passen gana, “és que la fam ens importi de veritat”.
Caparrós es va mostrar contrari a la teoria malthusiana que en el món hi ha un excés de població. “A la Terra no som masses, l’actual capacitat de producció d’aliments pot alimentar fins a 12.000 milions de persones i només en som 6.000 milions”, va assegurar. Ara bé, també va advertir que es tracta d’una proporció no sostenible “si tots mengem un tall de carn cada dia” i en el primer món mantenim la dieta actual.
