En plena guerra freda, l’abril del 1975, les tropes del Partit Comunista de Kamputxea, més coneguts com a khmers rojos, entren a Phnom Penh, la capital de Cambodja, per enderrocar el govern proamericà liderat pel general Lon Nol i proclamar l’any zero d’una nova era. Sota el lideratge de Pol Pot, el règim genocida dels khmers rojos aspirava a purificar la societat cambodjana i crear homes purs inspirats en els valors del maoisme.
Pretenia fer desaparèixer tot allò que tenia connotacions capitalistes i individualistes per instaurar una societat agrària i comunista. Amb aquest propòsit, van buidar les ciutats per traslladar la població a comunitats agrícoles on es feia un control exhaustiu de la ciutadania. Així mateix, va exterminar les persones que tenien lligams amb el règim anterior, així com la classe intel·lectual i els monjos budistes. En aquesta societat utòpica comunista, les persones no tenien valor, com afirmava un dels seus eslògans més coneguts: “Perdre’t no és una pèrdua i conservar-te no té cap valor”. En tres anys i mig, els khmers rojos ja havien assassinat uns dos milions de persones, una quarta part de la població cambodjana. Un malson que no acabaria fins el 1979, quan Cambodja va ser envaïda pel Vietnam i derrotar els khmers rojos.
Maha Ghosananda, un dels tres mil monjos budistes que va sobreviure a la tirania dels khmers vermells (el 1976 n’hi havia seixanta mil), va destacar per la seva lluita per establir la pau durant el règim de Pol Pot i també un cop derrocat. Amb el sobrenom del Gandhi de Cambodja, es va convertir en una peça clau en la transició entre la fi del règim genocida i la reconstrucció del país, fet que li va suposar diverses nominacions al Premi Nobel de la Pau.
L’any 1980, Maha Ghosananda es va convertir en el representant de l’anomenada “Cambodja a l’exili” davant l’ONU i va participar en les converses de pau. El 1992 va dirigir les Dhamma Yatra, unes marxes per la pau a través del territori de Cambodja amb l’objectiu d’iniciar una època de restauració de l’esperança i la pau entre la població. Les peregrinacions van recórrer 201 quilòmetres i es van allargar durant ni més ni menys que setze dies. Posteriorment, va fundar el Centre Dharma Yatra per la Pau i la Humanitat a Phnom Penh i va escriure Budisme cambodjà, pas a pas.
Vocació primerenca
Fill d’una família de pagesos al delta del Mekong, des de petit va demostrar gran interès pels assumptes religiosos i va servir a la pagoda del seu llogaret. L’estil de vida dels monjos budistes el va seduir i a catorze anys va sol·licitar ser admès com a novici. Comença llavors una vida d’estudis: primer l’estudi de l’antic idioma pali i les seves escriptures, els estudis secundaris a la mateixa pagoda i després estudis superiors a Phnom Penh i Battambang.
