Luis López, doctor en Psicologia, director del programa TREVA de ‘mindfulness’ a les aules i autor d’‘Educar la atención’ (Plataforma) reivindica la importància de modificar la mirada com a punt de partida per a una atenció completa.
Segons vostè, l’atenció és el motor de l’activitat humana. Per què?
Exactament. Com diu Simone Weil, sense atenció no podem fer absolutament res. L’atenció és la qualitat o funció cognitiva per excel·lència, és la base de la resta de fites cognitives, com poden ser la memòria, la creativitat, la capacitat de calcular, l’abstracció i la síntesi, entre d’altres. És a dir, sense la capacitat d’atendre, no podem respondre als estímuls de la vida; amb la qual cosa, sense atenció, no hi ha res a fer.
De què depèn l’atenció?
De diversos factors. Els més importants són els genètics; factors neuronals. És a dir, si no tenim l’atenció que hauríem de tenir, potser és per malformacions cerebrals o alguna mena de trastorn en l’àmbit neurològic. Però, per mi, tot i que això és fonamental, i suposo que tampoc és la fita de l’entrevista, també hi ha una sèrie de factors que són molt rellevants: els ambientals. Des de petits, estem sotmesos a una sobreestimulació.
En què consisteixen aquests factors ambientals?
En què si l’ambient en el qual ens movem és d’hiperestimulació, el cervell també s’hiperestimula, i conseqüentment, les funcions cognitives minven perquè el cervell necessita estones de silenci per fer les funcions de sintetitzar la informació, de crear, entre d’altres. Poso un exemple. Avui dia, els adolescents, sobretot, estan sotmesos a aquests inputs de les pantalles i no tenen cap silenci mental. No hi ha cap estona on el cervell faci la seva, que és, com deia, ser un magatzem d’informació, sintetitzar-la, per crear-la de nou, i exposar-la als altres. A més, si a aquests factors ambientals hi afegim que els estímuls emocionals no estan ben equilibrats, aleshores es desfan tots els equilibris psicoemocionals de la persona. L’equilibri emocional i créixer en un entorn estructural són molt importants per al desenvolupament de l’atenció en els adults.
Quin paper hi té la concentració en l’atenció?
La concentració és filla de l’atenció. L’atenció és la capacitat d’abraçar, de vigilar la ment envers un objecte. Concentrar-nos vol dir no sortir de l’atenció cap a aquell objecte durant un temps molt perllongat. Ara bé, què passa? Que si nosaltres no estem acostumats a perllongar el nivell d’atenció cap a un estímul –amb la lectura, per exemple–, el cervell no està preparat per sotmetre’s a aquesta concentració durant un temps determinat. Si el cervell està acostumat, per hàbit, a estimular-se
–sortir d’un estímul, crear-ne un altre, anar cap a un altre estímul–, no podrà estar-se en cap lloc concret.
Últimament, es parla molt d’economia de l’atenció com la pèrdua d’un bé escàs. Ara bé, estem prou pendents d’estudiar-la, aquesta atenció?
Gràcies al dèficit d’atenció que hi ha, gràcies al desequilibri emocional que hi ha a la buidor humana en general, ha aparegut tota aquesta psicologia alternativa del mind-fulness. La podria criticar, perquè és criticable, però, també és cert que promou una actualització d’espiritualitats antigues d’altres tradicions i, així doncs, també té parts positives. Una és aquest enfocar-se cap a l’atenció plena. Aquesta mena d’atenció que és un estat que no només té part cognitiva, sinó també afectiva. I gràcies a aquesta erupció, hi ha moltíssima recerca científica, sobretot des de la neurociència, de com funcionen els mecanismes de l’atenció. De fet, si no hagués estat per això, actualment no s’hauria investigat el funcionament dels mecanismes de l’atenció al cervell com es fa ara.
Com més atents, més conscients?
Sí, com més consciència tinc, més atenció tinc. Perquè l’atenció n’és com la filla directa. És el resultat de la consciència. Ser conscient és adonar-nos d’alguna cosa. I per adonar-nos-en cal tenir un focus, que és el de l’atenció. Per tant, com més consciència tinc, més atenció tinc. I al revés: si tinc més atenció és perquè tinc més consciència.
A què es deuen les millores de l’atenció?
Per exemple, a no confondre el fet de “captar l’atenció” d’una persona amb millorar la seva “capacitat d’atendre”. Aquesta última seria “millorar els músculs de l’atenció”, i, de fet, la pràctica del mindfulness i de l’atenció plena milloren aquest múscul de l’atenció. I millorar vol dir dues coses: aconseguir perllongar el temps de concentració i eixamplar la mirada cap a allò que atenem en aquell moment.
Què entén per eixamplar la mirada?
Incloure l’estima i l’afecte, que per se inclouen atenció. No puc estimar sense atendre. Però l’atenció no necessàriament inclou l’estima. Amb la qual cosa, jo diria que no només cal tenir una atenció cognitiva, sinó una atenció afectiva.
I aquesta atenció s’obté educant la mirada?
Sí. Filòsofs com Josep Maria Esquirol que parlen molt de la mirada. Mirar implica voluntat. “Educar la mirada” implica voluntat d’atendre. Per exemple, si soc jo qui dona l’atenció i et demano que me’n paris, que m’atenguis, si la tens, ho faràs i, si no, no. Però perquè ho facis, abans caldrà que tinguis una actitud d’obertura, perquè sense obertura no hi ha mirada, entesa com l’atenció des del nostre interior, és a dir, la mirada que veu el rerefons de l’estima amb la qual jo miro les coses. No hi ha amor sense atenció.
Quina relació creu vostè que té l’atenció amb la productivitat?
Estan totalment correlacionades. Com més atenció, més productivitat, tant en quantitat com en qualitat. De fet, sembla que, quan l’atenció implica la mirada o la part cognitiva (la memòria) i també el cos (el gest, els sentits) aquesta atenció s’amplia. I com més àmplia sigui, més productiva, tant quantitativament com qualitativament.
Si mires els mètodes Montessori, per exemple, n’hi ha un que es diu Suggestopedia, i que inclou els sentits en l’aprenentatge, i també hi ha el Body Cognition, que és un moviment en el sentit de la cognició corpòria i que es basa a evidenciar que no podem pensar a expenses del propi cos: és a dir, que tot el pensament es construeix a sobre d’un teixit i estructura psicocorporal. Aquests mètodes diuen que tot el que inclogui els sentits implica una atenció molt més pedagògica i més productiva. És per això que, quan hem d’escriure i no podem, el més efectiu és anar a passejar, perquè el mateix fet de caminar posa en marxa uns mecanismes d’eixamplament de l’atenció i de la concentració.
Beneficia a algú que nosaltres tinguem menys atenció?
És evident que hi ha qui se’n beneficia econòmicament, però vull pensar que ningú ho fa de manera conscient; sinó, seria molt immoral. Però sí que és cert que les farmacològiques es freguen les mans com més trastorns de l’atenció hi ha. Ara per ara, s’estan reestructurant els tipus de trastorn de l’atenció. Hi ha un trastorn parcial que no és TDAH ni hiperactivitats, sinó que és incapacitat per sostenir l’atenció i que ja afecta el quaranta per cent dels adolescents. I això no vol dir que s’hagin de diagnosticar com a TDAH, sinó que són fruit d’una societat que s’està beneficiant del soroll, de l’ús constant de la tecnologia, de no dormir o de no fer activitat física.
Què nota el cos quan estem atents?
Quan estem atents, el cos està centrat. És a dir, l’atenció està repartida i no només hi intervé la part cognitiva mental del cap, sinó també l’afecte del cor i el cos. El centrament, l’atenció, implica estar concentrat i no sentir res, transmetre quietud i bondat amb allò que s’està fent, amb l’entorn i amb l’interior.
