L’Optimisme

S’han acabat les vacances d’estiu i cal retornar a les activitats quotidianes després d’haver gaudit d’un descans ben merescut. Semblaria que la tornada al treball o a l’escola hauria de ser una moment de joia després d’haver disfrutat d’un temps d’oci.Malgrat tot, a les cares de molts companys de treball hi descobrim enyorança i un cert disgust. No han tingut prou temps de vacances? O les tasques que realitzem habitualment no són prou engrescadores per reemprende-les amb una actitud més positiva i animosa?

Ens diran que tot és questió de veure l’ampolla mig plena o mig buida. Que segons quina sigui la nostra percepció de la relitat respondrem les preguntes des d’una vessant més optimista o més pessimista. Provablement mai no som una o altra cosa, sinó un cúmul de sensacions que a cada moment ens fan veure l’ampolla més plena o més buida, que ens fan llegir la vida i les seves diferents activitats d’una o altra manera.

Mirant, però, els estants de les llibreries, haurem de pensar que vivim un moment de pessimisme general. Hi ha una gran oferta literària que ens parla d’autoestima, d’autoajuda, de com ser més positius o de com tenir un major benestar. Ens manca una lectura més optimista de la vida i de la societat en què vivim? La vida és realment complexa, un continu anar i venir, una suma de canvis constants que ens sacsegen i ens enfronten contra les situacions més variades. Aquest repte demana la nostra col·laboració perquè no ens podem deixar portar pels esdeveniments, sinó que hem de ser capaços d’assumir les dificultats i portar la realitat que ens toca viure a cada moment amb un actitud animosa.

Quan en el món del treball, de la política, de la família o de qualsevol altre àmbit humà, hi manca entusiasme, tot esdevè tremedament conflcitiu i carregós. Fins i tot les coses més senzilles i rutinàries són carregoses i difícils. Aquesta manca d’entusiasme és la que ens aboca a una actitud negativa, passiva on la queixa continuada és l’expressió més habitual d’aquest estat personal i social.

Optimista o pesimista? Mig ple o mig buit? Manca de motius per viure o entusiasme pel que ens toca viure i fer? Necessitem persones, líders socials que ens motivin, que donin sentit al que vivim personalment i social. El veritable motor per afrontar les situacions de la vida per més positives o negatives que ens puguin semblar és l’entusiasme. Tant si l’ampolla és mig plena com si és mig buida, amb entusiasme afrontrarem la realitat amb l’ànim necessari per trobar les solucions més oportunes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *