Les relacions en la vida d’una persona són molt importants. Cada individu, més allà del seu caràcter, més o menys sociable o extravertit, estableix al llarg de la seva vida desenes de relacions amb persones molt diferents i de tipus molt divers: familiars, amicals, professionals… La vida de l’home històricament es constitueix en comunitat i les relacions són inevitables. L’home és un ser social. Tant, que en aquest moment, no podem concebre el Jo sense el Tu. És a dir, les relacions són per nosaltres fons de plaer, però al mateix moment ens ajuden a construir-nos com a persones, ens defineixen. Quantes vegades hem sentit dir: “digues-me amb qui vas i et diré qui ets”.
De relacions, però, n’hi ha de tot tipus: laborals, amicals, filials, amoroses… Hem de tenir clar que aquelles que realment ens poden influir, que superen la simple fase de saludats i coneguts, demanen temps, i, per tant, també altres valors necessaris perquè aquestes siguin fructíferes, com per exemple: compromís, sinceritat, amor, equilibri…
En una societat de valors líquids, les relacions han tendit ha perdre durabilitat i les noves tecnologies no han ajudat en aquest sentit. Eines com les xarxes socials Facebook o Twitter han fet incrementar les nostres amistats, generalment exclusivament virtuals, però han reduït les nostres trobades personals. Han multiplicat exponencialment les nostres relacions personals, però no necessàriament la qualitat d’aquestes.
Analitzem tot això amb el pedapsicogog, psicoanalista i teòleg Jaume Patuel, els experts en comunicació Sebastià Serrano i Joan Ramon-Cortés, la psicòloga social i experta en TIC Dolors Reig i, per acabar, us presentem la plataforma Change.org.
