El professor i historiador recorda la figura de Lluís Companys, president sempre vinculat al món rural.
Escric el meu article el dimarts 15 d’ octubre. Avui fa setenta tres anys que Lluís Companys va ser afusellat. I penso que s’escau perfectament recordar la seva figura a l’hora de parlar dels valors del món rural. Home d’extracció popular –havia nascut al Tarròs (Urgell)– era fill de pagesos benestants. Sense renunciar als seus orígens, impulsà la Unió de Rabassaires i defensà la pagesia tot lluitant per la millora de les classes agrícoles. La denominada Llei de Contractes de Conreu n’és el seu principal exponent. D’altra banda, tingué molts lligams entre la gent senzilla i especialment amb el món sindicalista i, a l’ensems, amb cooperadors i mutua-listes. Defensor de les explotacions tradicionals, personals i hereditàries, estigué plenament arrelat a la terra i compromès amb el seu país. A més era un home pragmàtic i en el fons modest i auster. Basà la seva política en el saber popular intuïtiu i anà forjant la seva personalitat amb els innombrables processos polítics que li depararen els temps difícils en què va viure.
Defugint tòpics, voldria subratllar aquí especialment l’esperit de lluita del món rural. Si fem una ullada al passat, l’esperit de lluita que va des dels moviments dels bagaudes fins als temps de les col·lectivitzacions de la darrera guerra, passant per les dràstiques repoblacions medievals o pels episodis dels Remences, dels Segadors, dels bandolers, dels guerrillers, dels carlins o dels compromesos sindicalment dels temps recents. I posats a personalitzar i ampliant un bon xic més el concepte de lluita, el terreny abonat de personalitats que han anat des d’un Abat Oliba fins a un Josep Pla, passant per un Clavé, per un Torres i Bages, per un Prat de la Riba, per un Maurín, per un Calvet i Móra, per un Guimerà, per un Pitarra o per un Jacint Verdaguer.
Avui, recuperades les llibertats, han emergit uns nous valors en el si de la nostra socie-tat: el retorn a la vida senzilla, la recerca de l’equilibri personal, el rebuig del maquinisme i de la contaminació, l’exigència d’un equilibri ecològic, l’allunyament del consumisme… que estan en la ment de molts insatisfets. I optar per aquest nou estil de vida és també una forma de lluitar –sense fer massa remor– per una Catalunya “rica i plena”.Lluís Companys
