Vivim en un temps frenètic i ple d’estímuls. La desconnexió és anhelada i massa curta. Per aquest estiu, Dòria Llibres ens proposa tres títols curts amb clau de valors amb molta essència. Les propostes ens faran caminar, passejar i viatjar pels petits detalls de la natura en clau introspectiva. Perquè, tal com afirmen des de la llibreria: “si ets dels que no pots viatjar, fes-ho sense sortir de casa”.
Caminar, Henry David Thoreau
Angle Editorial
Es tracta d’una obra pòstuma publicada l’any 1862. L’autor hi exposa la seva filosofia de caminar, de l’art de fer camí, com la manera més intensa de desvetllar els sentits i l’ànima humana.
«Caminar és una crida perquè ens deslliurem de tot allò que ens lliga a la societat –la feina, la família, les amistats, les ambicions– i ens aboquem a una vida solitària i tan salvatge com sigui possible. Caminar, en el sentit profund que li dóna l’escriptor nord-americà, és dirigir-nos als boscos salvatges que la mà de l’home encara no ha pogut domesticar i buscar-hi allò que hem perdut com a espècie a còpia de fer-nos cultes i civilitzats: l’instint, el pensament elevat, l’heroisme i la llibertat», escriu Marina Espasa, qui n’ha fet la traducció.
La passejada, Robert Walser
Editorial Flâneur
Traduït per Teresa Vinardell, a La passejada un poeta surt de casa. Passeja i observa. És un flâneur. Però un flâneur una mica especial, perquè vaga per un paisatge diferent del que marquen els cànons típics d’aquesta actitud vital.
A través del narrador, s’explica el ritual de la passejada i les emocions i els al·licients per pensar sobre la creació i les coses petites de la vida. «Sense la contemplació de la natura em sento perdut, i de fet n’estic», afirma l’autor. De fet, Walser va passejar tota la vida -entre altres raons, perquè no tenia diners per agafar el tramvia-, i va morir, justament, caminant per la neu.
Viatges, Stefan Zweig
Editorial Univers
De Sevilla a Salzburg, passant per Bruges, Arle, Anvers i els jardins i horts anglesos, així com pel mític Hotel Schwert o la Foire gastronòmiques de Dijon. Stefan Zweig, un dels grans autors contemporanis, ens capbussa a l’Europa del segle XX amb una crònica sentimental del Vell Continent, un viatge per la seva geografia, que anticipa l’allargada ombra de la Segona Guerra Mundial.
Traduït per Oriol Gil Sanchis, aquests textos proven el caràcter inquiet i curiós de Stefan Zweig, que sempre va pensar que viatjar havia de ser una aventura, un salt al buit atzarós i incert a tot allò que ens és desconegut, una vàlvula d’escapament d’una vida que, cada cop més, s’havia vist automatitzada i reglada, desproveïda de qualsevol mena d’entrebanc.
