Actualment estem saturats de tecnologia. Mòbils, tauletes, portàtils envaeixen tots els espais, des dels més íntims fins als més socials. Sembla que han arribat per quedar-se. És comú veure famílies senceres, cadascú amb un aparell diferent i callats, mirant embovats la pantalla, fent anar els dits. Pantalles plenes de colors, imatge i so que ens capturen. Avui, però, parlaré de quelcom que ens fa molta falta no deixar, no abandonar, seguir fent individualment o en família. És un dels fonaments culturals i de societats civilitzades: la lectura. És a dir, llegir, agafar un llibre i seguir cadascuna de les lletres que formen paraules i frases amb sentit.
I, doncs, per què no és gaire comú veure una família sencera al menjador de casa, cadascú amb el seu llibre o ensenyant a llegir als més petits? Alguns lamentablement diuen que és una pèrdua de temps. L’altre dia, en una conversa, un home es queixava a algú d’un ajuntament perquè a casa seva els dissabtes a la tarda no podien llegir pel soroll d’un grup de percussió que assajava massa a prop. Curiosament allò em va semblar anacrònic o massa intel·lectual. És que els lectors a les famílies d’avui en dia són una espècie en perill d’extinció? Sempre serà més còmode agafar aquell gadget tecnològic i desaparèixer entre els seus bits, que assumir el petit esforç de concentració i pensament que demana la lectura. Ara, hi ha una diferència! De les lectures sovint se’n treu un regust agradable –almenys a mi em passa–; en canvi, les noves tecnologies normalment acaben sent un atabalament o, fins i tot, una causa d’insomni o addicció.
Gutenberg va inventar la capacitat de reproduir bones històries, unes històries que gairebé es toquen amb cada fulla del llibre. Com fer per què això no es perdi? Els grans no perden el plaer i el costum a la lectura, demanen silenci i respecte pel moment. I els petits només s’animaran a fer-ho si els incitem, si els llegim abans d’anar a dormir, si els subscrivim a una bona revista infantil. No em direu que no és un plaer veure un nen o una nena llegint amb delit algun llibre, per exemple un d’en Jules Verne. Recordo que a mi això em va passar amb Vint mil llegües de viatge submarí.
Llegir és una activitat doble, es pot fer en veu baixa quan volem que sigui un plaer íntim i en veu alta quan volem que algú escolti allò interessant. Les famílies tenen a les seves mans que els fills i filles adquireixin la preuada afició a la lectura. Som-hi, doncs!
Llegir en família, incitar la lectura
