Els joves han rebatejat l’honestedat com a ‘ser legal’, per evitar l’ús degradat d’aquesta paraula
Ser honest comporta fidelitat a un mateix i als altres, transparència de sentiments i pensaments, i el no enganyar-se, no caure en la mala fe de no voler saber allò que se sap. El contrari d’honest i d’íntegre és l’hipòcrita, el corrupte i el cínic. Curiosament el concepte de cínic s’ha allunyat del seu origen grec. Els filòsofs de l’escola cínica clàssica eren molt propers a l’honestedat i la integritat, perquè s’estimaven la veritat per damunt de tot, baldament fos incòmode. Assenyalaven pel broc gros el que creien inautèntic i buit o fals, etzibant a tort i a dret allò que al seu parer s’esqueia a cada moment. Aquesta autenticitat radical els va fer víctimes de la manipulació del poder, més còmode amb les convencions benpensants que no pas a la veritat. Així, el significat de cínic va capgirar-se amb el sentit pejoratiu de barra amb què avui s’usa. Per causes semblants, Maquiavel, que va descriure descarnadament allò que el poder fa per imposar-se (el fi justifica o està per damunt dels mitjans) ha acabat donant nom a la falta d’escrúpols que posava al descobert.
L’honestedat no s’adiu gaire amb les convencions, però tampoc imposa la veritat, perquè l’ésser humà sempre és el primer referent. Aquest referent s’oblida quan s’ha venut o col·locat a una persona gran un producte d’estalvi bo però a llarg termini. La falsedat i la distorsió són rebutjables èticament, però també ho és tirar pel dret imposant a algú altre una veritat que, té tot el dret a no saber, sobretot quan així ho demana: no dir “la veritat” a un malalt que ha fet avinent amb totes les paraules o dóna clarament entenent que no la vol conèixer (tàcitament la sap) és també honestedat.
Els joves han rebatejat l’honestedat com a ‘ser legal’, per no confondre-ho amb l’ús devaluat que la nostra societat fa de l’honestedat. El professional de la salut que opta per una mena de medicina defensiva i pronostica el pitjor escenari, per així estalviar-se qualsevol possible demanda ulterior, no és gaire honest. Blinda els seus interessos usant la veritat científica o tècnica, i deixa l’humà en un segon terme. En resum, mentir per caritat, per humanitat, és també ser honest; la veritat innecessària pot fer més mal que bé. L’honestedat, el ser legal, sempre ens ha de fer posar l’ésser humà en primer lloc.
