Desmond T. Doss (1919-2006) forma part de la història dels Estats Units per dues raons: a la Segona Guerra Mundial va salvar la vida de cent companys sense disparar cap arma i es considera el primer objector de consciència condecorat d’aquest país. Fill d’un pastor de l’Església Adventista del Setè Dia de la petita ciutat de Lynchburg (Virginia), Desmond creia fermament en els manaments de la seva comunitat, entre els quals destacava: “No matar”.
Després de l’atac a la base naval de Pearl Harbor per part de les tropes japoneses el 1941, igual que milers de joves nord-americans va ser reclutat per les forces aliades. La seva reacció, però, va ser excepcional. No va negar-se a defensar el seu país, però sí, apel·lant a motius ètics i religiosos, va rebutjar anar a la guerra empunyant una arma de combat. Finalment, i després de diverses deliberacions, els reclutadors van acceptar-lo com a “objector de consciència”, un fet insòlit en aquella època.
Aquesta excepcionalitat va provocar que fos diana de diverses burles per part dels seus companys i superiors, que van acabar de cop l’1 d’abril del 1945. Aquell dia les tropes dels Estats Units van enfrontar-se a les nipones a la illa japonesa de Ryukyu i Doss va mostrar la seva vàlua. En una situació de foc creuat i clarament perjudicial pels aliats, l’americà —sense possibilitat de protegir-se— es va dedicar a rescatar un a un els cossos dels seus companys ferits al camp de batalla; tasca que va continuar fent els propers dies en cada enfrontament fins que va ser ferit de gravetat per una granada.
L’octubre del 1945, el president Harry S. Truman el va condecorar amb la Medalla d’Honor per haver salvat cent homes. Segons Fred Headrick, soldat a la zona, “ell va ser l’únic que la va rebre per una labor noble”. Tornava a casa sense haver matat ningú. Després de la guerra va viure una existència tranquil·la a Piedmont (Alabama), sempre vinculat a l’Església Adventista del Setè Dia i a diverses obres benèfiques.
Altres objectors
Als EUA trobem altres casos d’objectors de consciència. El 1935 Billy i Lilian Gobitas, dos nens testimonis de Jehovà, van ser expulsats de la seva escola a Minersville (Pennsilvània) per negar-se a saludar la bandera del país ja que d’acord amb les seves creences allò constituïa un acte d’idolatria. Després d’una sèrie de judicis, el Tribunal Suprem els va donar la raó. Anys més tard, el 1964 el famós boxejador Muhammad Ali, membre de l’organització religiosa Nació de l’Islam, també va negar-se a allistar-se a les Forces Armades dels Estats Units basant-se en les seves creences religioses i el seu rebuig a la Guerra de Vietnam. El seu cas també va acabar davant dels tribunals.
