La història de la humanitat està farcida d’heroïcitats per la pau que no han estat prou difoses. És el cas d’Stanislav Petrov, antic agent soviètic mort fa poc més d’un any, qui en fa 35 que va ser el protagonista d’una actuació que evità un atac nuclear en cadena en plena Guerra Freda. Petrov era un alt estament militar soviètic que tenia assignada la delicada tasca de controlar qualsevol possible atac nuclear nord-americà en territori soviètic. Aquell 1983, l’URSS havia abatut un avió sud coreà que provocà la mort de tots els seus ocupants. Els Estats Units, per la seva banda, seguien amb la determinació d’instal·lar una important bateria de míssils a l’Europa occidental. En aquest context de tensió entre blocs, la matinada del 26 de setembre d’aquell any Petrov feia guàrdia en un dels comandaments de control aeri de les proximitats de Moscou. Aquella nit, el satèl·lit soviètic Oko (que vol dir “ull” en rus) va captar un llançament de míssils des del territori nord-americà cap al rus; el temps estimat d’arribada era de 20 minuts. L’agent Petrov va quedar glaçat en la seva base de comandament. Van saltar vàries alertes però es refermà a no fer cas de cap d’elles. Altres controls compartits en mans d’altres agents van detectar el mateix però no tenien el poder de decisió d’en Petrov, de manera que no podien fer res sense la seva aprovació per passar a un estament superior. L’agent va incomplir tots els protocols de la cadena de comandament i no avisà als seus superiors mentre no estigués prou segur d’un atac que li semblava inversemblant. Avui tot apunta que el satèl·lit soviètic Oko va descodificar per error una informació perceptiva equivocada. Els experts investigaren i descobriren que el sol i la terra van fer confondre el satèl·lit quan aquest va veure reflectida la llum solar sobre els núvols, interpretant-ho com una amenaça d’atac que, en realitat, mai va existir. Passats uns minuts, les alarmes van deixar de sonar. Petrov respirà a fons perquè el més fàcil hauria estat passar la informació als seus superiors i que aquests actuessin. El cert és que Petrov, decidint per ell mateix i amb uns nervis d’acer, evità un atac nuclear en cadena que hauria estat desastrós per a la humanitat.
L’home que evità un atac nuclear
Xavier Garí Veure tots els articles
Doctor en Història Contemporània. Ha complementat els seus estudis amb diferents postgraus sobre Cultura de Pau, Mediació i Resolució de Conflictes. És professor de la Facultat d’Humanitats de la UIC i professor col·laborador dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.