El Gandhi de l’islam

Més enllà de Gandhi, hi ha hagut líders noviolents que han entusiasmat la humanitat. I la sorpresa, en aquest cas, és doble: no només pel seu caràcter i coratge, sinó també per la seva determinació i coherència. Abdul Gaffar Khan, que van coincidir amb Gandhi, va néixer el 1889 a Peshawar, una zona fronterera i conflictiva entre la Xina, l’Índia i actualment el Pakistan, on els homes estaven entrenats i preparats per a la defensa violenta i per combatre en guerres d’invasió.

La majoria de la població era paixtu, que es diferenciava de la resta d’ètnies de la zona per l’ús d’una llengua pròpia i el respecte envers un codi d’honor preislàmic, que tenien integrat en la seva visió musulmana de la vida i la religió. Khan va ser un reformador social des de ben jove, i va impulsar la creació d’escoles laiques i iniciatives de treball social i d’organització de camperols. També s’implicà en el compromís polític contribuint als moviments anticolonialistes de països musulmans i unint-se a les campanyes de no-col·laboració de Gandhi a l’Índia. Per aquesta mobilització va ser empresonat.

A partir de 1926 va treballar per aprofundir en un veritable procés de transformació social i fundà el moviment Pasthun Jirga, que pretenia incorporar als reptes educatius, socials i polítics un cos de voluntaris musulmans concebut com un “exèrcit noviolent”, tot aprofitant les qualitats guerreres dels paixtus però orientades cap a la noviolència: dedicaven temps a una causa social, portaven una vida senzilla, evitaven la mandra i el Mal i s’abstenien de la violència.

Es basaven en les nocions alcoràniques d’unitat, transcendència i omnipotència de Déu, que reproduïa els valors del satyagraha i l’ahimsa gandhians, i consideraven la Jihad com una lluita entre el Bé i el Mal que tothom hauria de combatre des del cor. Van ser un important suport musulmà a les lluites gandhianes a l’Índia i van demostrar un treball ferm des de la noviolència contra el colonialisme britànic del futur Pakistan.

Gandhi va ser assassinat acusat de promusulmà, mentre el govern independent de Pakistan empresonà a Khan acusat de prohindú. Va morir amb 95 anys el 1988, desprès d’haver influït en el pare de la futura presidenta de Pakistan, Bhutto. Un home de llarga vida i activisme que mereix un reconeixement internacional.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.