Segons John Stuart Mill, l’hedonisme (identificar el bé amb el plaer) és una qüestió de fet i d’experiència: “trobar una cosa desitjable […] i trobar-la plaent, són una i la mateixa cosa” (L’utilitarisme, cap. IV, pàg. 52). Identifiquem allò desitjable amb allò plaent? I això ens permet identificar el plaer amb el bé? És aquesta la nostra experiència? Segons els hedonistes, sí: el plaer és el bé!
Robert Nozick reflexiona sobre l’hedonisme amb un experiment mental que presenta al seu llibre Anarquia, estat i utopia (1974): “La màquina de les experiències”. Imagina que t’ofereixen connectar-te a una màquina que et fa tenir les experiències que desitges, per exemple escriure una gran novel·la, fer amics o llegir un llibre interessant (exemples de Nozick). O també practicar esports d’aventura o afartar-te d’exquisits menjars (exemples propis). Si t’hi connectessis, ho viuries tot com si fos cert, però en realitat el teu cervell estaria connectat a una màquina i seria aquesta la que crearia les teves experiències. Així doncs, la màquina et permetria experimentar el màxim plaer i el mínim dolor possibles. T’hi connectaries?
Si respons que sí, potser ets hedonista i les teves experiències de plaer són les úniques coses que trobes valuoses. És així? Per contra, Nozick està convençut que ens resistirem a connectar-nos a la màquina. Segons ell, això demostra que hi ha altres coses valuoses més enllà de les nostres experiències (més enllà del plaer que sentim). Segons Nozick, el seu experiment mental demostra que l’hedonisme és fals.
Si estàs d’acord amb Nozick, per quin motiu et resistiries a connectar-te a la màquina? Què és allò que valores més que les teves experiències plaents? Alguns dirien que és la llibertat. D’altres, l’autenticitat. O potser és una altra cosa. Sigui el que sigui, potser ben mirat no són res més que unes altres experiències plaents. Si fos així, contra Nozick, l’hedonisme seria cert.
