A Crear capacitats (2011), Martha Nussbaum explica que molts pensadors liberals han defensat que l’Estat no pot legislar el que passa en l’àmbit familiar. Argumenten que la família és part de la vida privada i que, per tant, l’Estat no hi pot intervenir. Però Nussbaum, que també és una pensadora liberal, no hi està d’acord. Preguntem-nos-ho ara, doncs: l’Estat pot intervenir en l’àmbit familiar?
John Stuart Mill va ser un dels grans pensadors liberals. A Sobre la llibertat (1859) es pregunta fins a on arriba la llibertat individual i on comença l’autoritat de la societat o de l’Estat sobre la persona. Mill ofereix un criteri clar: el principi de dany, segons el qual som lliures en la mesura que no danyem els altres. Aquest criteri permet diferenciar la vida privada de la vida pública. Vida privada: en la mesura que no faig mal a ningú altre, soc lliure. Vida pública: en la mesura que puc fer mal a algú altre, l’Estat em pot obligar o prohibir fer certes coses.
L’encerta Mill a l’hora de diferenciar la vida pública de la vida privada? No és aquest, justament, el raonament que es fa servir per prohibir fumar en espais tancats (que es perjudica la salut dels altres)?
Tornem a la pregunta inicial: pot l’Estat intervenir en l’àmbit familiar? Nussbaum es posiciona clarament a favor de la llibertat individual, però no de totes les llibertats individuals, perquè les llibertats es limiten les unes a les altres. Segons l’autora, l’Estat ha de prohibir les llibertats pernicioses, que són les que perjudiquen els altres (molt similar al principi de dany de Mill). Nussbaum afegeix que l’Estat ha de garantir a tothom les llibertats que fan possible una vida digna. I també que l’Estat pot limitar algunes llibertats trivials en nom de la seguretat, com anar en moto sense casc. D’acord amb tot això, Nussbaum reclama que l’Estat ha d’intervenir en l’àmbit familiar “sempre que es vulneren els drets dels seus membres”.
