La pensió de viudetat és una prestació estatal de la Seguretat Social amb l’objectiu de protegir una persona que hagi pogut quedar en una situació de necessitat econòmica precària arran de la pèrdua de la seva parella o cònjuge. Es va crear als anys seixanta per donar resposta a la manca d’ingressos econòmics que suposava per la dona la mort del seu marit. Amb els anys, aquesta prestació ha patit diferents modificacions. A partir de l’aprovació de la Constitució Espanyola el 1978, s’elimina la discriminació per raó de sexe i la prestació la poden percebre tant homes com dones.
La prestació de viudetat, objecte de crítiques d’alguns sectors per no donar resposta a la realitat actual de la nostra societat i protegida per altres, ja que podria facilitar la disminució de la bretxa de gènere, segueix vigent. La seva quantia es calcula en funció de si hi ha càrregues familiars o de la situació econòmica prèvia. Però, hi ha un requisit bàsic: la parella ha d’estar registrada, sigui per una unió civil o com a parella de fet. No serveixen els rituals religiosos que no hagin estat notificats al Registre Civil corresponent.
No fa gaire hem conegut la sentència que impedeix una dona casada per un ritual gitano percebre aquesta pensió, ja que no compleix justament amb el requisit mínim establert, malgrat haver pogut acreditar haver estat convivint amb la seva parella durant quinze anys de manera ininterrompuda.
La Joaquina, nom aparegut als mitjans de comunicació, va perdre el seu marit el novembre de 2014, amb el qual es va casar pels rituals que marquen les tradicions del poble gitano. Va viure amb ell durant quinze anys, segons explica “conforme als usos i costums gitanos” i van tenir cinc fills. Quan va demanar la prestació de viudetat a la Seguretat Social se li va denegar perquè mai havien registrat el matrimoni civil ni tampoc havien fet cap tràmit per constituir-se com a parella de fet. Va començar llavors un camí legal llarg que la va portar a obtenir en un moment donat l’acceptació de la prestació. Però, la mateixa Seguretat Social va recórrer i el Tribunal Suprem va ratificar la negativa per no complir els requisits. A més a més, segons sembla, en el Llibre de Família es va inscriure com a mare soltera i, en el registre, alguns dels fills hi consten com a “extramatrimonials”.
Aleshores, tement que es podria tractar d’un acte de discriminació o de racisme per pertànyer a una minoria i no veure’s respectada la tradició cultural dels ritus gitano es va elevar la demanda al Tribunal Constitucional. Després d’anys, aquest gener, el Tribunal ha estat clar respecte a la seva decisió final. No es tracta de discriminació: és una qüestió de requisit legal no portat a terme malgrat no haver tingut cap impediment per fer-ho. Donar la prestació de viudetat a la Joaquina generaria un greuge comparatiu amb altres parelles que sí han fet el tràmit. És ètica la decisió? S’haurien d’haver tingut en compte les especificitats de la vida de la Joaquina? Es tracta d’un fet discriminatori?
D’una banda es podria haver tingut en compte els trets especials del matrimoni dintre del poble gitano i entendre la seva cultura. Hauria estat indispensable haver comprovat la convivència i l’aportació econòmica del marit, encara que fos considerat un precedent. Però, també es podia optar per la resolució del Tribunal Constitucional i respectar els criteris legals, que ho són per tots els ciutadans i ciutadanes, com en tantes altres prestacions i ajudes, independentment de l’origen, la cultura o les creences.
