La psicologia transpersonal

El món psiquista és ben plural, sortosament. Hi ha quatre forces que destaquen, fonamentalment: la conductista, la psicoanalítica, la humanista i ara la transpersonal. Ens venen a dir que l’Ésser Humà, que es pot mesurar i quantificar a nivell científic, és molt més que un número o algoritme. L’Ésser Humà és, a més a més, i sense dubte, un valor de qualitat, no mesurable científicament. El perill és creure’s que un corrent pot donar raó o explicació de tot l’Ésser Humà. És com si un pètal de la margarida, que no és ni tota la flor ni tot el jardí, es cregués que pot donar una raó o explicació de tota la flor o de tot el jardí o jardins. D’aquest posicionament, que està molt estès, se’n diu reduccionisme. Una petita part creu explicar tot el conjunt. Això té aplicació a molts àmbits actuals. Ens cal emprar la capacitat crítica constructiva i transformadora en aquesta nova globalització, que encara no té jurisdicció clara. De moment sembla que la nova estructura global està subordinada a l’economia i la tecnologia. Això és asfixiant i letal per l’Ésser Humà.

Doncs bé, l’aparell psíquic humà, i en parlo des de la visió freudiana, està basat en la dialèctica tensional entre l’allò (el món del placer), el superego (el món cultural de normes i valors) i l’ego (principi de realitat). L’ego intenta equilibrar tenint en compte la realitat d’aquesta tensió, que és no únicament normal sinó necessària per al procés de maduració. Si es vol aprofundir en aquest punt, pot ser útil aquesta metàfora: l’allò és un cavall amb una bona crinera que dona peu a emergir un genet (ego) que cal que pugui domar la força o energia salvatge o primària del cavall però dirigint-lo no per la crinera, que també és molt primària, formada per les normes culturals que hem aprés en néixer en un lloc concret, partint de la família, sinó que el genet (l’ego) pugui construir les seves pròpies brides per guiar i conduir el cavall per on l’ego cregui oportú i sanament.

Ara bé, el genet ha d’autoescoltar-se. No és únicament conducta i cognició, sinó també afectes i emocions, però en nivells diferents. Un és inconscientment lluny de la consciència de l’ego; o més a prop: el preconscient o subconscient  que en pot saber amb una reflexió seriosa; i el conscient, que l’ego veu i viu, és a dir, que se n’adona.

La psicologia transpersonal ha pres consciència que hi ha una dimensió incrustada a l’ADN de tot Ésser Humà que la  podem nomenar: la interioritat; altres en diuen: espiritualitat. Antigament, religiositat. O, la qualitat humana profunda. Tot Ésser Humà està embolcallat per aquesta fondària de la qual ha d’anar prenent consciència per gaudir i viure una salut integral. D’aquest aspecte en parla la psicologia transpersonal. No cal creure en”déus” ni en l’altra vida”, sinó viure’s un mateix a fons. Com diu Agustí d’ Hipona (Algèria) (354-430): “Com més amunt  arribo, hi ha més alçada; i com més m’endinso al  meu interior,  hi ha més profunditat”. L’ego o el genet n’ha de prendre consciència.  La psicologia transpersonal, aquesta quarta força psiquista, la  inclou de forma clara i conscient, com he indicat; és un moviment psiquista que s’està estenent arreu. A més de vint països d’Europa també  Rússia, Estats Units, Israel i, a casa nostra, Catalunya.

El model vigent per a la psicologia clínica, que és bio psíquic social, queda completat. A l’inici, abans de tot, hi ha els camps magnètics o energètics, la física quàntica és una gran aportació, que ens embolcallen i la corporeïtat queda dinamitzada de tal forma que l’ego es va esbadellant per nivells diferents de consciència, que tothom hi passa des de l’animista, màgic, mític, racional, raonable, interior i de fondària. No és qüestió d’idees o conceptes sinó d’experiència. No és a base de creences, que són moltes vegades inhumanes, sinó de vivència  pròpia que esdevé altruista, de comprensió, de respecte a la dignitat de qualsevol Ésser Humà. Recordo la frase d’André Malraux (1901-1972), un gran escriptor francès: “El segle XXI serà místic  o no ho serà”.

La psicologia transpersonal conrea explícitament aquesta dimensió d’interioritat. N’hem de ser ben conscients que certes ideologies intenten sedar-la, adormir-la  perquè és perillosa. Aquest nivell de consciència és un despertament, un nou caminar per  contemplar la vida d’una altra forma. Això no encaixa en un món capitalista on tot té un preu, es mesura. No hi ha qualitat de vida interior: tot és matèria. O l’adoctrinament religiós a un “déu”, construït pels homes que l’imposen a tothom, sinó  heretgia o condemna a mort .

Les ideologies són qüestionades per la psicologia transpersonal i porta a ser-ne conscients. I a construir la teva pròpia personalitat que en pren consciència quan l’ego o el genet viu  que no és propietari sinó gestor de la seva vida. No és un micròfon sinó un altaveu de la seva fondària. Una vida relacional amb xarxa. D’aquí la importància de conèixer LA SAVIESA de totes les cultures. “Tot pot convertir-se en camí”, Nisargadatta (1897-1981).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.