Les lluites per la pau han tingut en les dones una força i un talent inigualables, des de fa molts segles. D’elles és una de les propostes més originals que s’han pogut convertir en mesura eficaç de pressió cap als homes que feien les guerres, quan van decidir condemnar-los a les anomenades “vagues de sexe”. Aquestes, moltes dones les protagonitzaren no només contra les guerres que feien els homes sinó també per a la conquesta de drets o la superació de desigualtats.
El dramaturg grec Aristòfanes ja va popularitzar en la seva comèdia Lisístrata, una d’aquestes campanyes inspirant-se en la guerra del Peloponès, que enfrontava molt sovint, a mitjans del segle V aC., les ciutats-estat d’Atenes i Esparta. La peculiaritat d’aquest cas era doble, ja que més enllà de l’original mesura de pressió antibel·licista, les dones que participaven provenien d’ambdós bàndols enfrontats, la qual cosa era una gran novetat en la transformació del conflicte.
En una època com la Grècia Clàssica, on especialment la dona estava poc valorada i els nivells de desigualtats de gènere eren enormes, sobta com aquestes van poder apoderar-se tant fins al punt de convertir l’abstinència sexual en una eina valuosíssima, que va fer desistir als homes, tard o d’hora, del combat, la violència i la destrucció de les guerres. Aquesta genuïna proposta grega de tants segles enrere, no quedà oblidada en el passat sinó que arriba fins a l’actualitat. Molts casos demostren la seva viabilitat al llarg de la història, però un de recent és prova de la seva força.
L’activista pacifista liberiana Leymah Gbowee, que va acabar guanyant el Premi Nobel de la Pau el 2011, creà l’organització Women of Liberia Mass Action for Peace per a lluitar per la pau i des de la no-violència per la fi de la guerra a Libèria. El grup, format per dones musulmanes i cristianes que volien aconseguir la pau al seu país, que estava en guerra des de 1989, va promoure diferents campanyes de denúncia i de pressió política i social, però l’activisme més atrevit i singular, i més eficaç, fou el que impulsaren les dones declarant-se en ‘vaga de sexe’ fins que els seus marits no acabessin amb la guerra civil.
I el cert és que el conflicte a Libèria finalitzà al cap d’un any d’iniciar-se aquesta radical campanya, reconeixent els experts i testimonis locals la responsabilitat que contingué aquesta llarga acció en el desenllaç del conflicte. Leymah Gbowee, amb la consecució de la pau a Libèria, va declarar oportunament que “el sexe pot ser quelcom exòtic, però fa que els homes pensin”.
