Al món Occidental, on la cultura juevacristiana ha fet la seva història amb llums i ombres, que integraven una axiologia, ara entra en una nova visió o paradigma tecnòcrata que per si mateix no té ni presenta cap axiologia o escala de valor. Aleshores es pot comprendre la recuperació o restauració dels temps de la naturalesa amb llurs folklores. L’ésser humà és un “homo ludens et religiosus” o “un nen enjogassat i religiós”.
Així com al solstici d’hivern gaudíem de les festes d’hivern que reemplacen les Festes de Nadal, ara en lloc de Setmana Santa o la festa de Pasqua, gaudim de “les festes de primavera”: l’equinocci que ens porta la mateixa durada de la llum del dia que de la foscor de la nit, simbolitza el renaixement, la fertilitat i la renovació de la natura. És un moment clau per a moltes cultures que celebren la transició entre l’hivern i el període de creixement de la primavera. Tot viscut en el món de l’agricultura.
Sabem que, abans del cristianisme, moltes cultures celebraven festivals de primavera vinculats al renaixement de la vida. Per exemple, a l’Antic Egipte, l’equinocci coincidia amb festes en honor a Osiris i Isis, relacionades amb el cicle de la vida, la mort i el renaixement. A Roma celebraven les Festes de Flora, deessa de les flors i la fertilitat, i les d’Hilari, en honor de Cíbele, deessa mare de la natura.
Aquestes festes també estaven marcades pels ous i els conills com a símbols de fertilitat, renovació i renaixement. Representen el començament d’una nova vida fèrtil, un paral·lel natural amb la primavera, quan la terra “reneix” després de l’hivern.
I en convertir-se la religió cristiana no únicament en la principal (325 e.c.) amb Constantí sinó també la religió oficial (380 e.c.) amb Teodosi, es transformen les Festes de primavera a poc a poc en Setmana Santa. I bàsicament a partir del s. XII i XIII molts d’aquests rituals es van adaptar i van ser absorbits per les celebracions cristianes com la sincronització amb Pasqua: La Setmana Santa, que culmina amb el Diumenge de Pasqua, se celebra el primer diumenge després de la primera lluna plena posterior a l’Equinocci de primavera. Aquesta connexió amb el calendari lunar i solar recorda els rituals pagans. I durant la Quaresma (el període de 40 dies abans de Pasqua), el cristianisme medieval prohibia consumir ous i altres productes animals. Quan arribava Pasqua, es feien servir els ous acumulats com a símbol de celebració. L’ou es va cristianitzar com a símbol de la resurrecció de Crist: la closca dura simbolitzava la tomba, i l’obertura de l’ou, la seva sortida victoriosa cap a la vida eterna. Pasqua com a transició: Igual que la primavera marca el pas d’un cicle (hivern a estiu), la Pasqua celebra un renaixement espiritual en el cristianisme amb elements visuals (ous i conills) que reforcen aquesta idea.
Avui dia, el conill de Pasqua s’ha convertit en una figura comercial i lúdica, especialment a països anglosaxons i d’altres, però el seu origen simbolitza la fertilitat i la generositat de la natura. Cal constatar i veure que les processons i els focs de Setmana Santa tenen connexions amb ritus antics que celebraven el retorn de la llum i la nova fertilitat. I aterrant a casa nostra hi va haver una fusió de tradicions. Les celebracions de Setmana Santa van assumir una forta càrrega simbòlica cristiana, però també van mantenir alguns elements heretats de les festes de primavera. Per aquest motiu a les processons hi tenim música, passos i flors que recorden antics ritus de purificació i ofrenes a la natura. Els focs de Pasqua en algunes regions connecten amb tradicions vinculades a la llum i el cicle solar.
Narrat aquest panorama, que es manté, cal afegir-hi avui en ple s. XXI: Els viatges de repòs i culturals com també uns dies de vacances i esbarjo. I si afegim, la setmana empresarial de quatre dies, els caps de setmana més llargs, treballs més intensos en certs sectors com d’altres consideracions: La Setmana Santa queda reemplaçada socialment i en la nova cultura a una setmana, pel moment, de viatges o dies de repòs o dies de recolliment i silenci.
Com ja he indicat, l’equinocci es va associar a la Pasqua cristiana, que simbolitzava la resurrecció de Crist com a renovació espiritual, substituint el concepte pagà de renaixement de la natura. I en aquesta adaptació, a més dels símbols dels ous i conills com les manifestacions processionals, hi ha l’ús de flors, cants com les caramelles, danses com la de la mort de Verges i tot ja conduït per les institucions eclesiàstiques. I com a la baixa edat mitjana (a partir del s. XII), arran de les epidèmies com d’altres malalties, es va posar a la creu: el “Crist” dolorós, patint, maltractat i com patia “Déu”… i aleshores penitències, confraries… i calmar la ira de Déu, expressada en la creu de Jesús-Déu. El Divendres Sant va tapar, i encara és així, el diumenge de Resurrecció, que és l’expressió del missatge de Jesús. A l’estat espanyol és festa el divendres sant… La passió té més força que la resurrecció popularment…
I per reforçar la idea no oblidem la influència de la Contrareforma (s. XVI-XVII). Durant la Contrareforma (després del Concili de Trento, 1545-1563), l’Església va reforçar les celebracions de la Setmana Santa a Catalunya, donant-li un caràcter més solemne i teatral.
Ara bé, contemplat aquest panorama dins del nou paradigma tecnòcrata on hi ha les festes de primavera o la Setmana Santa, ens cal prendre l’essència d’aquestes festes que poden portar, i de fet porten també, a dies de reflexió, a dies de silenci de forma intensiva. I d’aquest recés cal construir una nova escala de valors en la societat de coneixement, de canvi ràpid com és silenci, reflexió, meditació, mutació interior a fi de ser més humà. Impregnar i fer vibrar a partir de l’ego en el m² integral, una nova mirada holística o de totalitat per tal d’humanitzar la Humanitat. Fer d’aquest planeta un lloc de pau, concòrdia i respecte a les diferències per tal que hi hagi una fraternitat com una sororitat. Una gran llibertat i menys escletxa econòmica. Una vida en pregonesa sabent que sentim la Realitat Última, l’origen de la qual sempre és present. O metafòricament “Som raigs del Sol”. El món cristià va apoderar-se i transformar les festes preexistents, i ara el món econòmic, comercial, tecnològic… està fent un procés semblant.
Bones festes de primavera o de renaixement fèrtil per a una pau mundial segons les ensenyances dels grans savis, entre ells, Jesús, qui va néixer i viure a Natzaret: però va morir a Jerusalem pel malestar que va produir als poders polític i religiós. Bona pasqua o pas d’alliberament.
Les festes de primavera o equinocci de primavera
