Han transcorregut ja uns dies des de la finalització del Nadal i penso que és el moment de fer unes reflexions que fa un temps em preocupen. D’uns anys ençà estem assistim a un procés intencionat, organitzat de destrucció de les tradicions catalanes. És inqüestionable que la tradició cristiana forma part des de fa segles de la nostra cultura, de la nostra història. Malauradament, aquesta tradició és ignorada per un sector de la nostra societat, que vol introduir canvis, perquè consideren que una gran part del nostre passat és tòxic. La seva idea és desnaturalitzar-nos de mica a mica per construir un projecte diferent, simplement, uns dies de festa, hiperactivitat, despesa desmesurada i despullar-nos de qualsevol vincle amb una connotació religiosa o tradicional.
Fa uns anys va començar la importació de personatges aliens a la nostra tradició, com el Pare Noel, a continuació es va iniciar tot un discurs líquid amb relació a la diversitat cultural, sota el pretext que no podem ofendre aquells que pertanyen a altres cultures, va continuar a nivell escolar, en especial a l´escola pública amb accions dirigides a suprimir els pessebres dels centres escolars, eliminació de qualsevol indici de vincular aquests dies a un sentiment religiós, i darrerament les institucions públiques també s´han animat a participar d´aquest desig d’oblidar les arrels. Un exemple és l’Ajuntament de Barcelona, que a la Plaça de San Jaume ha ubicat els darrers anys uns objectes que poc tenen a veure amb Nadal i en molts centres escolars la representació dels Pastorets, per exemple, és qüestionada.
Bon Solstici d´hivern o Bones Vacances, són expressions que es converteixen en dards enverinats llançats contra un determinat sentiment religiós, els dels cristians. Soc conscient que les societats canvien, evolucionen, però també recomano una mica de calma, de respecte a les tradicions. Aquest tresor no és fruit de la improvisació, és el resultat d´una cultura arrelada al país des de fa segles. El futur no pot passar per amagar una part importantíssima d’allò que hem estat i som com a país, amb l´excusa de no molestar a altres cultures o amb la vergonya de no mostrar la realitat.
