Els temples de Jawor i de Swidnica són els edificis religiosos d’entramat de fusta més grans de tot Europa. Van ser construïts a mitjans del segle XVII, durant els conflictes religiosos que van produir-se després de la Pau de Westfàlia, que posava fi a la Guerra dels Trenta anys.
La Guerra dels Trenta Anys es convertí en un conflicte continental en què es van posar en joc les fronteres dels nous estats, definides en la Pau de Westfàlia. Aquest tractat legitimava cada estat a respectar les llibertats religioses dels seus ciutadans i, d’alguna manera, posava fi a l’antic ordre feudal i donava pas a les organitzacions territorials definides per un govern que reconeixia els seus límits de poder.
La regió històrica de Silèsia —avui integrada dins de territori polonès, però també amb parts a la República Txeca i Alemanya— tenia un gran nombre de seguidors luterans, però aquesta llibertat religiosa “acceptada” per un govern estrictament catòlic s’havia de posar en dubte. Les hostilitats eren latents i els governants van acceptar a contracor —i gràcies a la intervenció diplomàtica sueca— construir les anomenades esglésies protestants de la Pau a Jawor, Swidnica i Glogow.
Quan van començar les obres, l’emperador Ferran III d’Habsburg va imposar els següents requisits: els edificis havien de ser construïts amb materials de fusta i palla, no podien tenir cap campanar i s’havien de concloure en un any. Les solucions arquitectòniques centrades en la fusta entramada foren espectaculars i no només van aixecar tres esglésies, sinó que a sobre es van convertir en les esglésies de fusta més grans del continent. Sobrevisqueren a les guerres de Silèsia entre Àustria i Prússia per al control de la regió.
Un incendi l’any 1748 acabà amb l’església de Glogow. L’església de Jawor (1654-1655) és la més gran de totes. El seu arquitecte va ser Albrecht von Sabisch, qui va ser sostingut per l’ebenista local Andreas Gamper. Aquestes esglésies de la Pau representen un símbol de la tradició constructiva de la zona i el seu estil es barreja amb el barroc. La seva estructura es resumeix en una planta basilical amb una nau, dos passadissos i un presbiteri. A l’interior, el més sorprenent és el sistema de grades dedicades a les famílies nobles. La decoració, també barroca, és obra del pintor Georg Flegel.
Tot i la reticència en el passat, l’any 1707 es va acceptar construir el campanar, aquesta vegada, amb maons. L’única diferència entre Jawor i Swidnica és que la planta basilical de la segona té una forma similar a la creu grega i una mida lleugerament inferior a la de Jawor, tot i que la infraestructura també acollia la residència del pastor, dues escoles i una sagristia que, malauradament, va caure durant les guerres de Silèsia.
Per a la llibertat de culte
Avui, totes dues esglésies representen un testimoni de la recerca de la llibertat religiosa i presenten característiques arquitectòniques generalment vinculades als edificis de culte catòlic que rarament trobem en les esglésies protestants. Val a dir que, des del 2001, les esglésies de Jawor i de Swidnica formen part del patrimoni de la humanitat segons la UNESCO i són conegudes com a Esglésies de la Pau.
