Ricciota Canudo, el primer teòric del cinema, va qualificar el cinema d’“art plàstic en moviment”
Fins a principis del segle XX, l’art es va classificar en sis disciplines: l’arquitectura, l’escultura, la pintura, la música, la dansa i la poesia. Va ser Ricciota Canudo, el primer teòric del cinema, que va considerar que la cinematografia era “art plàstic en moviment” i, com a tal, mereixia formar part de la llista de disciplines artístiques. El cinema es va convertir, així, en el setè art.
El setè art, el més jove i contemporani, té la capacitat de copsar i transmetre en conjunt allò que la resta d’arts fan de forma individual: el cinema crea espais, modela formes, esculpeix amb la llum, retrata la realitat, copsa el moviment i crea amb el suport de la imatge, música i paraula. Cap altra disciplina és capaç d’aglutinar la resta i fer-ho creant un llenguatge propi, la influència del qual ha marcat la comunicació i la cultura del segle XX “and beyond”. Però el cinema no ha oblidat mai la resta de disciplines artístiques i ha convertit en pràcticament un subgènere el cinema sobre art i artistes. A mode de guia breu, aquí va una llista de pel·lícules sobre aquestes modalitats:
Arquitectura: El vientre de un arquitecto, El manantial, Apuntes de Frank Gehry o ¿Cuánto pesa su edificio señor Foster?. Escultura: La pasión de Camille Claudel, A season of giants (Miquel Angel). Pintura: El loco del pelo rojo (Van Gogh), La joven de la perla (Rembrantd), Caravaggio, Mr. Turner, Los fantasmes de Goya, Love is the devil (Francisc Bacon), Basquiat, Yo disparé a Andy Warhol, National Gallery, El tormento y el èxtasis (Miquel Angel), El sol del membrillo (Antonio López). Música: Amadeus, El pianista, Tot els matins del món, El silenci després de Bach, Immortal beloved (Beethoven), Bird (Charlie Parker), Shine, This is spinal tap, Los chicos del coro, El quarteto, Fama, Dansa: Pina, El cisne negro, La compañia, Flashdance, Las zapatillas rojas, Noches de sol, Ginger y Fred, A Chorus Line. Poesia: Vidas al límite (Verlaine i Rimbaud), El cartero y Pablo Neruda, Howl (sobre Allen Gingsberg), Remando al viento (Lord Byron), Sylvia (Sylvia Plath), El club de los poetes muertos. I, evidentment, el cinema també ha parlat de sí mateix: El crupúsculo de los dioses, La noche americana, Cinema Paradiso, The Artist, Barton Fink, Maps to the stars, Ed Wood o Mullholland Drive.
