Milers de persones a les manifestacions feministes
Dia de la Dona. Consciència que el reconeixement jurídic dels drets no dona la igualtat i humilia per l’expectativa frustrada. Consciència de la pluralitat de visions de dones, de feminismes i del cúmul del biaixos que evidencien el patriarcat que ho inunda tot. Això es resol afegint dones i remenant? Gènere/sexe són constructes culturals i performatius: el nom fa la cosa. El desig d’emancipació ens uneix, no l’essencialisme de què sigui l’home o la dona. Superar la societat de classes passa per la consciència de classe. La consciència de l’opressió de la dona ho és també respecte el fet que tots ens fem i ens fan. La deferència a la diferència requereix de la igual llibertat per a tots; avui néixer dona encara et posa en inferioritat de condicions. Ni violències ni indiferències: el reconeixement de les persones fa anecdòtica la característica gènere/sexe. Avui no ho és enlloc.
163 desapareguts sense localitzar a Catalunya des de 2010
El dia 9 de març es commemora el Dia Mundial del Desaparegut sense causes aparents. A Espanya hi ha uns 12.000 casos: són famílies que busquen desesperadament. Situació tràgica: si no apareixen, o si no es troben els seus cossos, no es pot fer el dol, ni saber què fer amb l’absència tant present, amb l’angoixa per la incertesa i per tantes preguntes sense interlocutor. Hi havia desig de marxar? Quina era la seva tristesa? Per què nos ens ho va dir? Un cop passa el temps, es rebaixen els esforços de la recerca. La persona és única, quan desapareix, deixa en la família un buit que no s’omple de res, ni d’una tomba, ni d’una explicació per poder pair. La nostra abraçada vol ser el que és, un gest de profunda comprensió.
Violent atac d’un grup d’encaputxats a un centre de ‘menas’
Arriben moltes notícies sobre el menors migrats no acompanyats, i sembla que només poden ser successos, i, per tant, males notícies. Aquest cop es va haver de traslladar tot un centre de joves tutelats degut a la violència amb què van entrar altres joves a atacar-los. Els mateixos dies rebem la notícia que s’ha arxivat el cas que condemnava la periodista Helena Maleno: salvar vides no és delicte, acollir tampoc. Als 70 anys de la Declaració Universal del Drets Humans que es commemorava el 2018, cal repensar les estructures d’estat. Salvaguardar els drets dels seus ciutadans, els de dins, al preu de maltractar els de fora, crea en tots la desafecció davant institucions que creen llindars d’absoluta deshumanització. És de justícia, a l’hora de repartir, establir prioritats: primer la vida. La fraternitat té molt a dir a la llibertat i a la igualtat.
Catalunya pateix un dels hiverns més càlids i secs
Torna la primavera i no plou: l’era de l’antropocè dona tocs d’alarma. Cal canviar el xip! Creem hàbits (fer servir plàstic) i després fem campanya per a abandonar-los perquè són vicis. Passarà el mateix amb els mòbils i demés estris tecnològics? Hem acomiadat el Mobile World Congres sense gaire menció a l’impacte ecològic que l’obsolescència de les tecnologies implica. Abans de posar un nou estri al món, s’ha de preveure l’impacte ecològic que generarà el seu ús massiu. La bombeta ja es mantenia encesa llargament, però calia passar per sobra la rendibilitat industrial abans que la necessitat a la vida quotidiana. L’impacte ecològic interpel·la èticament a les noves tecnologies programades per ser aviat trastos que fan del món un traster inhabitable. La primavera recorda els cicles de la vida i mantenir-los demana prestar atenció a la incidència humana.
