Tots els éssers vius, des que existim, incidim en el medi en què ens movem i ens desenvolupem, fem esforços per adaptar-nos-hi i l’anem modificant d’una forma més o menys deliberada en benefici propi. Els éssers humans també incidim en el medi. La característica que ens diferencia, és que la nostra espècie, qualificada d’intel·ligent, ha anat explotant els recursos naturals que tenia d’una manera poc racional. La natura, amb la seva capacitat d’autoregulació, ha anat contrarestant tot allò, que durant mil·lenis, anava posant en perill el seu equilibri. L’alteració del medi s’ha agreujat de la Revolució Industrial ençà, des què la població humana comença a créixer exponencialment, i amb una greu desproporció en quant a l’explotació de recursos.
Aquesta tendència negativa i continuada ens ha portat a què ens siguin familiars expressions com: acumulació de residus, desforestació, escalfament de l’atmosfera, contaminació, canvi climàtic, etc. Expressions que desperten preocupació i inquietud. Davant d’aquesta problemàtica cal que científics, economistes, polítics, i els representants de totes les branques de la cultura incorporin l’ecologia als seus coneixements. És imprescindible que tots plegats, en l’acció que realitzem, treballem per no degradar més el nostre planeta i per la recuperaciódels espais ja degradats. El problema es que ja fa temps que aquestes coses es van dient, però mai acabem de passar a l’acció. Per què?.
Potser el que cal arranjar per poder arranjar després el medi ambient és l’home. El pitjor enemic de la humanitat és sovint ell mateix. “El que és més dramàtic no és pas la destrucció progressiva dels rius, els mars o l’atmosfera, sinó la desertització dels sentiments i les pulsions de la gent”, afirmen alguns autors. Els ecologistes d’avui clamen perquè l’home deixi de ser tan egoista, que deixi d’avançar trepitjant-se els uns als altres, amb l’afany d’assolir més poder i riquesa. Tota aquesta depredació dóna la pròpia degradació i la degradació de la natura. En el fons la nostra actuació incontrolada damunt de la natura és fruit de la nostra forma distorsionada de conviure entre nosaltres, la qual cosa acaba tornant-se en contra. Com més espatllem la natura més inhòspita resultarà per l’home mateix, i aquest més desposseït i menyspreat restarà encara. Hem de trencar aquesta mena de cercle viciós i per això cal assumir unes noves pautes de comportament que menin cap un nou estil de vida. Com en totes les grans coses de la vida, acabem descobrint que la preservació del medi ambient, és una qüestió ètica. Comencem doncs per aquí!
