La segona vaga de tramvies de Barcelona

L’èxit d’aquesta nova protesta general contra el franquisme va permetre impulsar la reorganització del moviment antifranquista a Catalunya.

Les vagues són les primeres accions noviolentes utilitzades per  combatre injustícies o bé assolir reivindicacions tant de moviments obrers, estudiantils, veïnals o altres. A Catalunya, després de la Guerra Civil, finalitzada el 1939, el règim franquista s’hi anà establint en els primers anys amb una repressió estratègica tot instaurant un sistema polític, social, econòmic i cultural que sotmeté tot el país. La primera gran revolta ciutadana contra el Franquisme va ser la vaga de tramvies de Barcelona, que en realitat va ser un boicot, ocorreguda l’any 1951 ja explicada en l’article anterior. En el present voldríem dedicar-nos a la segona vaga de tramvies, esdevinguda a Barcelona i contra el règim franquista però l’any 1957. Es tractà d’una iniciativa que no va ser tan ferma com l’anterior ni tampoc va sorgir espontàniament, però que va mantenir la convocatòria durant dotze dies i aconseguí l’objectiu bàsic.

La causa principal va ser, novament, l’augment del preu del bitllet, en aquest cas vint cèntims, però la protesta en el fons anava més enllà d’un descontentament per l’augment del preu del transport, sinó que pretenia recollir la gran insatisfacció general de la majoria de la població, que vivia en duríssimes condicions per la greu crisi econòmica de país, la recent postguerra i la difícil remuntada després de la cruenta Guerra Civil. Un segon motiu afegit era el rebuig que la població manifestava pel suport dels Estats Units al règim de Franco, que s’estava donant des de 1953, així com el reconeixement de la dictadura per part de Nacions Unides i la signatura del Concordat amb la Santa Seu, la qual cosa evidenciava que el règim podria sustentar-se amb la tolerància i suport extern.

Malgrat tot, l’alcalde de Barcelona Antoni Maria Simarro va haver de dimitir per la gran repercussió de l’incident, la convocatòria va rebre un suport important del món intel·lectual català i l’èxit de la segona vaga de tramvies de Barcelona va permetre impulsar la reorganització del moviment antifranquista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *