Parlar de renúncia és un concepte dur. És cert. Quan apuntàvem l’enunciat a les persones que col·laboren en el número en general se sorprenien. Sovint associem renúncia a «deixar de pensar» en el que creiem, renunciar als principis. Res més lluny de la nostra voluntat. La pretensió d’aquest número és constatar que en aquest món, per molt que ens dolgui, no ho podem tenir tot. I menys encara immediatament. El que apuntem en aquest número és la necessitat d’admetre això, i per tant no de renunciar a principis sinó a conquestes, a objectius finals. I això en tots els àmbits. Cal posar límits, mesura, moderació, als nostres desitjos. Tot això entenem que té molt a veure amb la crisi econòmica que patim actualment: si no renunciem als privilegis als quals ens crèiem cridats tots plegats difícilment ens en sortirem. Ens ajuden a treballar aquest concepte el filòsof Gregorio Luri, l’economista Luis de Sebastián o el sindicalista José Luis López Bulla, entre d’altres.
Completen aquest número una interessant entrevista a Johan Ketelers, secretari general de la Comissió Catòlica Internacional per a les Migracions, reflexions sobre el Google Earth a càrrec de Marc de San Pedro a l’apartat de noves tecnologies i noves aportacions sobre Darwin per part de Núria Radó a la secció de ciència.
La renúncia
