Diu el refrany que “l’home és un animal de costums, però les costums maten a l’home”. Segons el diccionari la rutina és un costum reiterat o un hàbit adquirit per una pràctica quotidiana, és a dir, una cosa que ja fem per automatisme. Però no tothom té les mateixes rutines. Encara que la societat de consum intenta condemnar la rutina, n’hi ha d’agradables i de desagradables; tot depèn dels gustos de qui les practiqui. Per exemple, per alguns, llegir el diari cada matí pot ser una “plaer rutinari”. Per alguns treballar és una condemna quotidiana; per altres, una forma de créixer. Però la societat de consum estigmatitza la rutina sense matisos. Periòdicament ens bombardegen amb centenars d’anuncis que ens tempten a escapar-nos de la rutina. Però alerta perquè la rutina té ingredients importants per les nostres vides. Per exemple: ofereix un grau d’estabilitat necessari a la persona i es converteix, gràcies a la reiteració, en una eina pedagògica de primer nivell. Això no vol dir que ens haguem de deixar menjar per la rutina, que ens convertim en autòmates. Però tampoc que en l’intent d’escapar-ne ens descarrilem de forma incontrolada. Ni tot és blanc, ni tot és negre. En les accions rutinàries, en el dia a dia, si mirem amb atenció segur que encara hi podem descobrir petits detalls de gran bellesa i riquesa que ens sorprendran i, sinó, sempre som a temps de fer petits canvis al nostre món sense haver de capgirar-lo de dalt a baix.
La Quotidianitat
