Fins fa uns anys, la paraula “austeritat” s’associava pràcticament a la vida monàstica –Sant Benet deia que l’home havia d’alimentar el seu esperit a través de la pregària, la lectura i una vida en comunitat austera–, però la crisi econòmica l’ha convertit en un dels mots més de moda ara mateix. Una paraula condemnada per alguns i d’aplicació estrictament necessària per altres. En aquests moments el debat a la majoria de països occidentals rau en quins han de ser els límits de les polítiques d’austeritat, ja que després d’anys d’eufòria i malbaratament, aquestes estan arrossegant milers de víctimes al seu pas i poden hipotecar un futur creixement econòmic. Ara bé, com deia el legislador grec, Solón d’Atenes (638-559 a.C) “l’austeritat és una de les grans virtuts d’un poble intel·ligent” (frase que es pot també subscriure en una persona).
I és que malgrat avui estem obligats a ser austers a causa de la difícil situació econòmica i malgrat podem ser crítics en com s’apliquen aquest tipus de polítiques, no podem oblidar que l’austeritat ahir, avui i demà és un valor que cal fomentar a tots els nivells de la societat, des l’àmbit personal fins a la més alta administració. De fet, si en un moment donat no haguéssim prescindit d’aquest valor, potser avui el seu retorn no tindria unes conseqüències tan extremes.
