La primera protesta general contra el règim franquista a Barcelona es va esdevenir el 1951 amb el boicot dels ciutadans a fer servir aquest mitjà de transport.
Les vagues són les primeres accions no violentes utilitzades per combatre injustícies o bé assolir reivindicacions de moviments obrers, estudiantils o veïnals. A Catalunya, després de la Guerra Civil, el règim s’anà establint, en els primers anys, amb una repressió estratègica tot instaurant un sistema polític, social, econòmic i cultural que sotmeté tot el país. La societat catalana va quedar aixafada pel règim. No obstant això, no sempre fou servil, i la primera gran revolta ciutadana contra el Franquisme va ser la vaga de tramvies de Barcelona –en realitat un boicot– ocorreguda l’any 1951. Va esclatar el mes de febrer per una doble causa: una de general, relacionada amb la carestia de la vida i el descontentament col·lectiu de la postguerra; però també una causa directa provocada per la pujada del preu del transport públic, que es va agreujar quan a Madrid els bitllets eren més barats que a Barcelona. La protesta es va estendre durant dues setmanes, i va alternar els boicots als tramvies amb manifestacions regulars que s’ampliaren a diferents sectors socials i industrials. Tenia mèrit que encara amb els estralls de la postguerra, i amb una repressió ferotge, part de la ciutadania s’aixequés contra un règim que estava a punt de ser reconegut per l’ONU, el Vaticà i Occident en general. A la vaga s’hi afegiren membres de sindicats il·legalitzats pel règim; també hi hagué mobilitzacions en diferents ciutats catalanes més enllà de la capital.
Finalment, els preus del transport públic es rebaixaren, i es va aconseguir l’objectiu immediat; però, al mateix temps, el governador franquista de Barcelona va portar a terme una implacable repressió amb durs enfrontaments que causaren alguns morts, i les manifestacions i boicots se sufocaren en pocs dies. No seria aquesta l’única vaga-boicot de tramvies a Barcelona en la dècada dels 50, amb les dificultats d’organització i comunicació i la força d’un règim instaurat recentment i amb força de sobres per imposar-se en el control ciutadà.
