Durant la Gran Guerra, Jane Addams va fundar la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat posicionant-se contra les guerres i en defensa de totes les víctimes.
Jane Addams és una d’aquelles pioneres de moltes iniciatives i idees poc conegudes, però que mereixerien ser a primera fila. Nascuda a Illinois el 1860 i morta a Chicago el 1935, entre les seves aportacions a la societat destaca que va ser la primera treballadora social feminista molt activa en el Moviment Settlement, una iniciativa de reforma social pels volts del 1880 que volia disminuir la bretxa entre rics i pobres, tot creant comunitats d’assentament per reduir la pobresa en zones d’ingressos baixos. Així, va crear la primera Hull House a Chicago, que oferia a persones sense recursos serveis d’ajut i suport molt innovadors per a l’època.
Allà coneix Mary Rozet Smith, amb qui va mantenir una relació sentimental que va durar tota la vida. Aquest va ser un tret destacable de la personalitat d’Addams: el lesbianisme en el tombant de segle no podia ser pas una realitat fàcil, però, lluny de rendir-se, totes dues van estendre la seva lluita per la justícia social cap al feminisme i la defensa dels drets de les dones.
Va cofundar, el 1910, la Unió Nord-americana per les Llibertats Civils, ja que Addams també es va implicar activament en el moviment de les sufragistes als Estats Units, i va poder celebrar la fita de l’aprovació de la XIX esmena a la Constitució, del 1920, que permetia el vot femení en les eleccions nord-americanes.
La trajectòria d’una dona tan avançada, innovadora, lluitadora i ferma no es podia aturar en aquesta gran carrera que ja duia a l’esquena: davant l’esclat de la Primera Guerra Mundial, molt preocupada per la intervenció dels Estats Units i la crueltat de l’anomenada Gran Guerra –perquè no se’n coneixia cap altra de tan brutal–, va decidir afegir a les seves lluites la del pacifisme. Així, va fundar la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat el 1915, i es va posicionar contra les guerres i en defensa de totes les seves víctimes. El seu compromís pacifista i la seva defensa dels empobrits la van convertir en la primera Nobel de la Pau, atorgat el 1931.
