Eleanor Roosevelt va tenir un paper cabdal en la redacció i firma de la Declaració Universal dels Drets Humans. El seu paper de primera dama va marcar un abans i un després.
Eleanor Roosevelt va ser la dona del president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt, que no va exercir com a primera dama a l’ús, sinó que va mantenir un ferm activisme en defensa de valors com la pau, els drets humans i la igualtat social. Després de dues guerres mundials, el món estava ferit per matances, desplaçaments forçats, genocidis i destrucció, i va arribar a afirmar que “no n’hi ha prou a parlar de la pau, cal creure-hi; no n’hi ha prou a creure en la pau, cal treballar per aconseguir-la.” Aquesta dimensió pragmàtica i la seva actitud decidida i resolutiva, van permetre que assolís una de les seves grans fites per al món: aconseguir tirar endavant la Declaració Universal dels Drets Humans, que les Nacions Unides van aprovar l’any 1948.
La batalla no va ser fàcil, car els republicans nord-americans temien que la nova declaració pogués facilitar l’entrada de valors socialistes al país; per altra banda, des del món soviètic criticaven que als Estats Units la segregació racial demostrava que la defensa dels drets humans era de paraula i no amb fets. No obstant això, la capacitat de lideratge i de gestió de les diferències d’Eleanor Roosevelt, tan característica de la condició femenina, va fer possible la redacció final d’una declaració que l’Assemblea General de l’ONU va aprovar de manera gairebé unànime.
Abans d’aquesta data i d’aconseguir aquest gran repte, Eleanor ja havia destacat per la seva defensa dels afroamericans, tot rebutjant la discriminació que rebien i el supremacisme blanc, cosa que la va fer molt poc popular entre les dones blanques del Sud. En l’àmbit internacional, durant la Guerra Civil Espanyola va defensar la República i, en plena Guerra Mundial, es va oposar al confinament dels nord-americans d’origen japonès.
Malgrat això, sempre serà recordada per la gran fita de la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada el desembre del 1948, que fins avui ha ajudat enormement a la defensa programàtica de la dignitat humana i a la protecció dels drets de totes les persones d’arreu del món.
